El Nadal ja és oficialment aquí. La salut de la petita Guiru (que per edat ja tocaria dir senyora Guiru) m’ha obligat a parar una estona i, entre visita a l’hospital veterinari i junta de Lactamater, he trobat el moment de passar per aquí.

Feia dies que volia parlar d’aquest tema i el descobriment de la Fira del Tió de Solsona ha estat l’excusa perfecta. En vull parlar perquè m’encanta el Tió, però també perquè de vegades sembla que, en aquestes dates, fem les coses sense gaire sentit ni coherència (comprar, comprar, comprar…). Parem un moment. Què estem fent? Per què? Per què així?

Què és fer cagar el Tió o el Tió de Nadal?

Fer cagar el Tió (tronc de Nadal, soca o xoca) és una tradició catalana i aragonesa, arrelada també a Occitània i a Andorra.

El que generalment es coneix d’aquesta tradició és que durant uns dies alimentem un tronc que descansa a casa tapadet amb una manteta per atonyinar-lo amb un bastó la vigília o el dia de Nadal amb l’objectiu de fer que cagui regals.

Tanmateix, darrere d’aquesta tradició hi a molt més.

D’on ve aquesta tradició?

Si bé és cert que en altres territoris també existeix el tronc com a element màgic o sagrat, el Tió és l’únic “portador de presents” (Bach-Marquès. J., 2017).

El Tió és una tradició amb segles d’història i, un detall que m’agrada molt, és una tradició pagana vinculada al solstici d’hivern que simbolitza el renaixement de la natura. En aquest punt, he de confessar que el que més m’agrada del Nadal (del solstici d’hivern, en realitat) és que, a partir d’aquest moment, avancem inevitablement cap al bon temps i cap a dies més llargs. No puc negar que el simbolisme del Tió amb el renaixement de la natura i l’inici d’aquest cicle de vida fa que m’enamori encara més aquesta tradició.

Com va passar amb altres tradicions originalment paganes, com la vigília de Tots Sants, el cristianisme se la va fer seva establint el naixement de Jesús en la data del solstici d’hivern (Gómez, N. i Garcia, O) i creant històries en relació amb aquest símbol.

Per què piquem? Fertilitat i propietats purificadores

“…l’arbre ha estat un element sagrat associat a puresa i fertilitat des de temps immemorials: pel budisme, pels druides de la Gàl·lia i per la gran majoria de pobles europeus primitius. Paral·lelament, hi ha nombroses tradicions normandes, sèrbies, gregues, romanes, etc. que associen, també, l’acte de colpejar amb la fertilitat i la purificació.” (Bach-Marquès, J., 2017)

Jesús Bach-Marquès ens explica també que, en temps antics, aquesta tradició se celebrava amb troncs que eren molt més grossos que els que fem cagar ara a casa.  A diferència del que fem actualment, el tronc es cremava després que hagués transformat (cagat) les restes de menjar amb les quals se l’alimentava en llaminadures i aliments típics d’aquestes dates.

El foc que feia el Tió s’havia de mantenir fins al dia de Reis i, aquest dia, les restes de fusta que quedaven a la llar de foc es guardaven a casa durant tot l’any. Es creia que eren protectores, un amulet per atraure la bona sort. El tros més gran que hagués quedat després de cremar, es faria servir per encendre el foc de la crema del Tió de l’hivern següent.

Del Tió, però, s’aprofitava tot. Les cendres es feien servir com a fertilitzant pels camps de conreu i, fins i tot, se li atribuïen propietats purificadores de l’ànima si se’n consumia una mica. Així mateix, es duien a terme rituals per a propiciar la fertilitat en la parella escampant les seves cendres al llit matrimonial (Costa, R. 2008).

Com se celebra actualment?

Tot i que hi ha uns bàsics que es fan, en general, a totes les cases on se celebra, el cert és que hi ha tanta diversitat de versions com llars on es fa cagar.

L’arribada del Tió

Hi ha famílies que surten a buscar-lo al bosc on un dels adults de la casa l’ha amagat. Altres famílies el compren a qualsevol de les fires de Nadal que s’organitzen arreu del territori. Hi ha Tions molt autònoms i independents que arriben sols a la casa que volen i toquen el timbre. Podríem dir que actualment, que no hi ha llar de foc a la majoria de cases, el Tió arriba per quedar-se, sovint en un traster de Nadal a Nadal.

I un cop és a casa, què?

Doncs toca mimar-lo. El tapem amb una manteta i li oferim menjar. La varietat d’aliments també depèn de cada casa: mandarines, poma, xocolata, fruits secs, pa dur, pinso de gat… La màgia continua quan el menjar que li posem al plat, desapareix… el Tió s’ho ha menjat tot!!

I arriba la nit o el dia de Nadal…

El moment de fer cagar el Tió també depèn de cada casa però, en general, sol ser la nit de Nadal o durant el dia de Nadal, abans o després dels àpats. Cal dir que alguns dels clàssics que caga el Tió són els torrons, neules, bombons… i altres dolços típics de la sobretaula de Nadal.

Doncs bé, es prepara el Tió, tapat amb una manteta i se li pica amb un bastó mentre es cantà alguna de les moltes versions que hi ha de la seva versió. Un exemple:

Tió, Tió caga torró!

No caguis arengades,

que són salades.

Caga torrons,

que són més bons!

Si no vols cagar,

et donarem un cop de bastó!

En acabar la cançó, aixequem la manteta i, si l’hem alimentat com cal (i els adults de la casa han estat hàbils col·locant els regals sota la manta mentre els infants estaven distrets…), el Tió ens haurà cagat presents.

La seqüència es repeteix mentre hi hagi regals per cagar. Entre una tanda i l’altra, cal distreure les criatures de la casa, sigui cantant, anant a obrir els regals en un altre punt de la casa, o el que se us acudeixi.

El Tió a l’escola

Són moltes (no goso dir totes) les escoles que celebren aquesta tradició. En el nostre context multicultural és una qüestió que pot portar debat, com ja ha passat i passa amb altres tradicions. El fet que moltes persones facin cagar el Tió a casa des de l’enfocament pagà (l’original) afavoreix que la tradició no es qüestioni tant com d’altres. Tanmateix, hi ha altres aspectes que poden comportar polèmica.

Un d’aquests temes polèmics és el fet de donar-li cops de bastó perquè cagui després d’haver-lo alimentat. Aquesta visió de l’acció sobre el Tió com quelcom violent o que pot fomentar les actituds violentes parteixen, segons el meu parer, d’una sobrehumanització del tronc de fusta. Perquè és el que és: un tronc! Possiblement, seria més fàcil veure’l només com un tronc si no tingués ulls, nas, barretina i potes.  Possiblement penso així perquè el meu Tió no va tenir mai cara (encara que jo me la imaginés pel dibuix dels seus anells i les seves formes). En tot cas, crec que cal separar els coses i no barrejar naps amb cols.

Un altra qüestió que es posa sobre la taula és el foment del consumisme. En aquest sentit, considero que el problema no és fer cagar el Tió sinó quines coses caga. Si volem fugir d’actituds que poden ser considerades consumistes, cal repensar com podem fer que la tradició se celebri d’una manera més propera al sentit original de compartir, de fer comunitat a la vora de la llar. Partint d’aquí, recomano que, si se’l fa cagar, cagui per al grup i no per cada infant individualment: material per l’aula, per exemple.

Recomanacions importants per mantenir la màgia

• Organització en la dieta del Tió. Veneu la història que el Tió menja de nit o quan està tranquil (sol). Si no, us podeu trobar criatures enganxades al seu nas esperant expectants que el Tió mengi. Quan vagin a dormir, retireu el menjar, deixeu unes molletes… i al matí, que l’infant vagi a mirar si ha menjat o no.
• Regals de mida proporcional al Tió. Si abans de picar ja veiem el bony del regal sota la manta, no té gens de gràcia.
• Tió de fusta, un tronc de tota la vida. Ajuntaments que poseu Tions inflables gegants… això no s’ho creu ningú!

Referències

Bach-Marquès, J. (2017). El tió de Nadal: una mica d’història. Universitat de Barcelona. Retrieved from academia.edu

Costa, R. (2019). Quin significat té la tradició de fer cagar el tió? Retrieved December 24, 2019, from Sàpiens website

Gómez, N., & Martinez, O. (2019). La incògnita sobre l’arribada del Messies. Retrieved December 24, 2019, from Sapiens website 

Malas, O., Malas, K., & Ribas, M. (2018). Una anàlisi de la tradició del Tió de Nadal i el seu ús com a recurs a l’escola. Retrieved December 24, 2019, from Àmbits de Psicopedagogia i Orientació website