Aprofitem aquests dies de festa de desembre per anar a Cubells i fer una escapada a tocar neu. La idea era fer també Geocaching, però amb criatures les coses no sempre surten com una espera… La neu l’ha cridat molt i hi hem estat més estona de l’esperada; dos catxés que hem cercat, no han sortit; les dificultats per trobar un lloc per dinar on no ens diguessin “ho tenim tot ple”; el dia que s’acaba massa d’hora; i les sorpreses que ens hem trobat a Solsona, han fet que sigui una jornada molt poc profitosa pel que fa a la cerca de geoamagatalls.

Tanmateix, ha estat un dia rodó. En parlaré en dues entrades:

Què li passarà a la neu?
Solsona i la 5a Fira del Tió

Què li passarà a la neu?

Com deia, hem fet una escapada que ens acostés a la neu, sense intenció de fer cap esport de muntanya, només per jugar-hi. No n’hem trobat fins que no hem arribat a Port del Compte,  a les pistes. No hi havia neu als marges i ens hem quedat davant de la cafeteria.

La neu és interessant. A diferència de la sorra del parc, es permet tirar boles de neu a les persones que participen del joc. Està freda, però amb els guants no molesta ni és un problema. Si anem ben equipats, no mulla. Permet modelar-la una mica, fent boles, muntanyes, un ninot de neu… Hi pots dibuixar marcant-la amb el dit, amb una branca o estirada, fent l’àngel.

Així doncs, l’estona de joc a la neu ha estat potser una mica més del que prevèiem. Boles amunt i avall, tocar, aixafar, remenar, rascar, observar… i, a l’hora de marxar, ha volgut emportar-se un petit tresor, igual que quan anem a la muntanya i recull alguna pedra o fulles.

Hem anat cap al cotxe amb un grapadet de neu a les manetes protegides pels guants. Què li passarà a la neu? “Es tornarà toveta“. A veure, observarem. L’hem posat dins un paquet buit de mocadors (el que teníem en aquell moment que permetés guardar la neu dins del cotxe sense mullar-ho tot) i l’hem deixat sobre la safata del maleter.

Tot i la seva hipòtesi, ella anava fent plans de què faria amb la neu: “La nina de fil ha caigut del llit i s’ha donat un cop. Li posaré la neu”. Es referia a posar-li la neu al suposat cop del cap com quan ella es fa un nyanyo i li posem gel, i cal tenir en compte que l’accidentada nina de fil es trobava a 137 Km.

Després d’un trajecte curt en cotxe, hem recuperat el paquet de mocadors amb la neu per observar el seu estat. “Està toveta“. Encara no s’havia desfet del tot. La hipòtesi es confirmava… de moment.

Una estona més tard, la neu ja s’havia desfet del tot i era aigua. “Oh! No li podrem posar al cap a la nina de fil”. Vet aquí la seva conclusió. La neu, com el gel, es desfà i es torna aigua líquida. Per això guardem el gel pels cops al congelador.

La neu pot generar moltes preguntes, cada vegada més complicades potser. I pot ser molt interessant i engrescador trobar-hi les respostes. Altres preguntes que ens poden sorgir amb el temps: es pot llepar la neu? Per què hi ha diferents tipus de neu? Perquè no es desfà la neu de les pistes? Per què neva? Quina diferència hi ha entre la neu i el gel? A quina temperatura està la neu?
Podem estar anys i anys responent interrogants!

Fer neu a casa

Cercant possibles experiments per fer a casa, relacionats amb la neu, he trobat una manera de fer neu artificial. He de dir que m’esperava una altra cosa més “realista” però, finalment, he recollit la idea per provar de fer-ho.

Així doncs, mentre les preguntes van arribant, si no tenim neu a prop per jugar, hi ha aquesta alternativa que podem fer amb un parell d’ingredients: bicarbonat i espuma d’afaitar (aquesta neu segur que NO es pot llepar).

Amb aquests components, a ull i amb cura, s’aconsegueix una mescla freda amb textura similar a la de la neu. Si bé és cert que no ens permetrà explorar les propietats de la neu autèntica, sí que ens servirà per gaudir d’una estona de joc.