Depressió en la infància i l’adolescència

Des de l’any 2002, i per iniciativa de la Federació Mundial per a la Salut Mental (WFMH) i l’OMS (Organització Mundial de la Salut) el dia 10 d’octubre és el Dia Mundial de la Salut Mental.

Cada any, l’acció se centra en un tema concret de la salut mental, corresponent en el cas d’avui a la Promoció de la salut mental i la prevenció del suïcidi.

Suïcidi de menors d’edat

L’INE (Institut Nacional d’Estadística) va registrar a Espanya 13 morts per suïcidi en menors de 15 anys, 7 de les quals eren noies i 6 eren nois. En la franja d’edat entre 15 i 19 anys, hi va haver 50 morts per aquesta causa.

La taxa de suïcidis en menors de 15 anys és de 0.186, mentre que la taxa dels 15 als 19 anys, és de 2,232 casos per cada 100.000 habitants.

Els trastorns depressius causats per factors de vulnerabilitat biològics, de personalitat i socials, com explicarem més endavant, poden desencadenar conductes autolesives, intents de suïcidi i, també, la seva consumació.

En aquesta entrada es pretèn explicar què és i com es manifesta la depressió en infants i adolescents, informació clau per a la prevenció i detecció.

Des de l’Organització Mundial de la Salut, han publicat dos vídeos per a sensibilitzar sobre la gravetat de la situació i contribuir a la promoció de la salut mental i la prevenció del suïcidi:

Un segon vídeo es focalitza en infants i joves; persones que poden veure’s afectades per una depressió, igual que qualsevol persona adulta. L’audiovisual es destina principalment a mestres i professorat de secundària.

És important que les persones que ens dediquem a l’educació, formal i no formal, així com les famílies, tinguem uns coneixements mínims sobre el tema que ens permetin detectar senyals d’alerta que afavoreixin l’atenció precoç, abans que sigui massa tard. Així, davant de la sospita, és recomanable consultar a professionals de la salut mental que ens puguin orientar i confirmar o descartar que existeixi un trastorn depressiu.

Depressió en infants i adolescents

(Royo Moya, J., Fernández Echevarría, N., 2017)

Els infants i adolescents amb trastorns depressius poden manifestar símptomes afectius, físics i cognitius, que variaran també segons el moment del desenvolupament en el qual es trobi la criatura.

Cristal rompiéndose sobre fondo negro

Entre els símptomes afectius, podríem detectar tristesa o irritabilitat (desafiament, discussions i baralles amb les quals manifesta el seu malestar emocional); pèrdua de l’interès; mancança de capacitat per gaudir d’activitats amb les quals abans gaudia (anhedonia); aïllament social; i símptomes d’angoixa i ansietat.

L’apatia i l’anhedonia poden portar a l’adolescent amb trastorn depressiu a la cerca d’aquest plaer a través del consum de tòxics o de conductes sexuals de risc.

La inquietud psicomotriu o la inhibició (alentiment, mutisme…); el cansament (fatiga i astènia); alteracions de la gana i la son; molèsties físiques inespecífiques (mal de cap, dolor abdominal… sense causa física); i una activació desmesurada de les funcions del sistema nerviós autònom (sudoració, taquicàrdia, nerviosisme…), són símptomes físics que poden associar-se a un trastorn depressiu.

En l’àmbit cognitiu, l’infant o l’adolescent pot manifestar una disminució de la capacitat d’atenció i concentració amb efectes en el rendiment escolar, manca de memòria mostrant-se despistat o despistada; indecisió, “distorsions cognitives negatives de solitud, buit, incomprensió, culpa)“; baixa autoestima; i idees de mort i suïcidi. Poden presentar simptomatologia psicòtica (idees delirants, al·lucinacions…). Poden mostrar una preocupació exagerada o l’abandonament de la imatge corporal (Diversos autors, 2011)

El tractament

“El tratamiento debe perseguir los siguientes objetivos: disminuir el impacto de los síntomas en el funcionamiento del niño, acortar la duración del episodio y reducir el riesgo de recaídas y de comorbilidad. Comprende intervenciones psicoterapéuticas, sociofamiliares y farmacológicas.” Royo Moya i Fernández Echevarría (2017)

Royo Moya i Fernández Echevarría (2017) consideren que s’ha de prioritzar la intervenció sobre els factors socials i ambientals que “precipiten o mantenen els episodis”. Cal implicar i acompanyar a la família de l’infant o adolescents amb trastorn

Dona amb la cara a les mans. Blanc i negre
depressiu, fent-la partícip de l’elaboració del pla de tractament personalitzat, i partint d’un procés psicoeducatiu de l’entorn proper en relació amb el trastorn, explicant-ne la simptomatologia, el pronòstic i les diferents opcions terapèutiques, així com les conseqüències i riscos de no seguir el tractament.

Per què passa?

Malgrat que no està del tot clar, es considera que interaccionen factors biològics (herència genètica i sistema endocrí), factors de personalitat i factors ambientals com experiències d’abandonament i abús, pèrdues significatives, entorns familiars disfuncionals…(Royo Moya i Fernández Echevarría, 2017) Els antecedents familiars i de consum de tòxics són factors de vulnerabilitat (Diversos autors, 2011)

Sigui com sigui, la prevenció és fonamental.

Referències

INE. (2018) Defunciones según causa de muerte en 2017. Tasa de suicidios por edad y sexo por cada 100.000 habitantes.

INE (2018) Defunciones según la causa de muerte en 2017. Defunciones por causa (lista reducida), sexo y edad.

Royo Moya, J., Fernández Echeverría, N. (2017) Depresión y suicidio en la infancia y adolescencia. Pediatría Integral; XXI (2): 116.e1–116.e6

Diversos autors (2011). Guia farmacoterapèutica de la depressió en infants i adolescents. GTS Vallès Occidental Est. Servei Català de la Salut. Generalitat de Catalunya

Altres referències d’interès

Bueno, D. (2019). L’estil educatiu deixa emprempta al cervell. Opinió. Associació de Mestres Rosa Sensat [web]

Kokoulina, E. & Fernández, R. (2014) Maltrato físico y emocional en la infancia y conducta suicida en el adulto. Revista de Psicopatología y Psicología Clínica Vol. 19, N.º 2, pp. 93-103

Escales, C. (2/12/2014- act. 16/8/2017) La depressió infantil i juvenil s’amaga sota altres mals. El Periódico. [Diari Web]

Redactors FAROS (2017) Depressió en nens: informació per a pares i familiars. Faros [web] Hospital de Sant Joan de Déu

Coscolla Aisa, R.; Martínez Domingo, S.; Poll Borràs, M. (2016) Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya. Fundació Pere Tarrés i Federació Salut Mental Catalunya

Ramírez, S. (2019) «Odio mi vida, quiero morir» Hablemos de suicidio. Lactando en diverso [Blog]

Hi ha 3 comentaris

  1. En el artículo comentas algo que dice que hay que implicar a la familia del adolescente, pero a partir de qué edad ya la familia no se la implica. Es que tengo un familiar con un hijo que comenzó a ir a terapia por depresión sobre los 19 años, este vive con sus padres y a día de hoy tiene 22 años, todavía sigue yendo al psicólogo. Pero la madre me cuenta que desde el primer día que quiso hablar con la psicóloga a ver en qué podía ayudar, esta no quiso hablar con ella porque al ser mayor de edad no tiene porqué. Entonces ella lo que me cuenta es que, si viviendo con ellos, sus padres, no deberían de poder hablar de lo que le sucede a su hijo. Es en la seguridad social por cierto.
    Bueno que me lío y a lo mejor he soltado esto aquí, pero es que veo que el artículo podría ayudar. Gracias por el post. Un abrazo.

    Liked by 1 person

    • Hola! Gracias por tu comentario. El caso que comentas es algo habitual. Llegada la mayoría de edad del paciente (o incluso antes) se preserva su derecho a la intimidad y la protección de datos.
      Sin embargo, mantengo que es necesario que la familia se implique en el tratamiento. Para ello sería conveniente que el entorno recibiera orientación y apoyo profesional (del mismo u otro con el que éste trabaje en equipo), y sin que ello suponga vulnerar los derechos del paciente.

      Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s