Ara que el dia està rúfol i que ja gairebé no recordem les vacances, recupero aquest tema que m’havia quedat penjat.
Mireu si m’havia quedat penjat que, quan ja tenia mitja entrada escrita, vaig tancar sense desar. Sí. Fatal. I, la veritat, he anat prioritzant altres temes.
Doncs bé, aquest estiu, a final de juny, vam tenir la idea boja #elparedelacriatura i jo de fer una escapada de dos dies a PortAventura World, una nit, dormint a un dels seus hotels. Ens semblava una idea boja perquè no estàvem segurs de com ho viuria la petita A.
He de dir que, contra tot pronòstic, va ser un èxit. L’objectiu d’aquesta entrada és explicar una mica com ens vam organitzar i què vam tenir en compte per si a algú li pot fer servei.
La reserva
Vam reservar una nit de dimarts, és a dir, sortiríem a primera hora del matí de dimarts, per arribar tan aviat com obre el parc d’atraccions, i tornaríem dimecres a la tarda.
Vam escollir l’Hotel PortAventura (a la Mediterrània) per ser el més econòmic i, la veritat, no hi vam trobar a faltar res. Bé, sí, la distribució de les habitacions en diferents edificis ens va semblar una mica caòtica i, de fet, ens vam fer un bon embolic per trobar l’habitació quan vam voler anar a dormir. A banda d’això, un 10.
En el nostre cas, la reserva va incloure dormir, l’entrada a PortAventura Park de dos dies, l’entrada d’un dia a Ferrari Land i l’esmorzar.
Inicialment, no teníem intenció d’anar a Ferrari Land i sí volíem anar al Caribe Aquàtic Park, així que vam agafar les entrades d’aquest últim a part, tot i que un xic més econòmiques pel fet de fer-ho junt amb la reserva de l’hotel.
Important! Vam mesurar la petita A. En aquell moment feia 90 cm. A partir d’aquesta dada, vam poder consultar a quines i a quantes atraccions podria pujar. Van ser un suport fonamental els següents documents que us enllaço:
Tabla de alturas PortAventura Park
Tabla de alturas Caribe Aquatic Park
Preparació de la motxilla i sortida
Pot semblar una obvietat el que explicaré ara però no està de més recordar-ho. Als parcs d’atraccions tot és car i a les estacions de servei que hi ha a l’autopista també. Per tant, recomano posar a la motxilla cantimplores o ampolles que es puguin reomplir (les Squeasy van genial i al parc hi ha fonts) i esmorzar.
En el nostre cas, vam preparar una carmanyola amb fruita i vam fer uns entrepans boníssims. Per esmorzar vam parar a mig camí, a l’estació de servei de Garraf. Tot i que no és gaire gran, al costat de l’aparcament i prop de les tauletes de la terrassa del bar, hi ha un parc infantil amb tanques. No és cap meravella ni es pot dir que estigui gaire cuidat però va anar molt bé perquè la petita A estirés les cames.
Un altra qüestió fonamental era preveure que hi haurà estones en les quals la criatura estarà cansada i no voldrà caminar o necessitarà descansar i fer una migdiada. Les opcions són clares: motxilla per a portejar o cadireta de passeig tipus paraigües.
Nosaltres vam carregar al cotxe les dues opcions. La motxilla ens aporta llibertat de moviment, mans lliures i ocupar menys espai allà on anem. La cadireta podia ser una bona opció si s’adormia en moment clau com l’hora de dinar o sopar. Podríem deixar la cadireta a la furgoneta i anar-la buscar si calia.
Finalment, cal comptar amb recursos petits i lleugers per amenitzar les esperes; petita llibreta i colors, cartes…
Com deia, vam sortir a primera hora (teníem una hora i mitja de camí) per tal d’arribar a l’hotel i fer el check in abans que obrissin el parc i, així, aprofitar el dia al màxim.
Arribada
En arribar, després de passar per diferents controls de seguretat que ens dirigien a l’aparcament de l’hotel i no al general, vam dirigir-nos al vestíbul per registrar l’entrada sense la maleta. La maleta la vam deixar al cotxe perquè no podíem accedir a l’habitació fins a les tres de la tarda.
Ens van facilitar unes targetes magnètiques que tant servien per obrir la porta de l’habitació com per entrar i sortir de PortAventura Park i de Ferrari Land. Ens van informar que a partir de les tres rebríem un correu electrònic amb el número d’habitació assignat. Mentrestant, ja podíem anar a gaudir del parc.
Per entrar al parc, l’accés és directe des de les zones exteriors de l’Hotel.
PortAventura Park
Com comentava abans, vam guiar-nos pels documents que us he enllaçat, unes fantàstiques taules on consten totes les atraccions del parc amb l’alçada mínima que requereixen per pujar-hi i si hi ha de pujar acompanyada o no.
El pare de la criatura s’encarregava del mapa del parc i jo de la taula d’alçades. D’aquesta manera, era més fàcil optimitzar el temps i traçar una ruta lògica.
En total, l’A va poder pujar a 16 atraccions, les quals inclouen el tren i el vaixell. No les enumeraré totes perquè les teniu al document. Això sí, cal dir, que vam pujar a totes setze en un dia.
Cues, cansament, àpats i son…
La sort d’anar-hi amb una criatura petita i amb les expectatives a la seva mida, és que ens vam centrar en les atraccions on ella podia pujar, ni més ni menys. I, en aquesta edat, les atraccions on poden pujar són les que tenen menys cua. De fet, el temps d’espera màxim va ser d’una hora, aproximadament, a Street Mission de Sésamo Aventura i, tenint en compte que és nova d’aquesta temporada, no ens podem queixar.
En les atraccions on hi havia una mica de cua, intentàvem amenitzar l’espera amb cançons, mirant el funcionament d’altres atraccions espectaculars si era possible, dibuixant… És important preparar recursos a la motxilla. Nosaltres portàvem una petita llibreta i colors.
A l’hora de dinar, començava el seu cansament, així que el trajecte fins al restaurant vam fer-lo portejant. Vam dinar a la Cantina i, justament, hi havia espectacle a aquella hora.
En aquesta entrada no valoraré els dos espectacles que vam veure perquè, d’una banda, s’allargaria molt el text i, de l’altra, podria semblar molt tiquismiquis en qüestió de perspectiva de gènere. Segur que el tema surt en entrades futures com exemple de fases a superar per avançar cap a l’equitat…
Pel que fa al dinar (tipus autoservei) vaig trobar a faltar alguna opció vegetariana entre els segons plats.
Quan vam sortir de La Cantina, amb la petita a l’esquena, a la motxilla, es va adormir. No hi havia problema perquè hi dorm bé però calia veure què podíem fer per aprofitar el temps mentre ella dormia.
Vam aprofitar per entrar al Secreto de los Mayas, un laberint de miralls pel qual podíem passejar sense problemes portejant-la.
Seguidament, ens vam dirigir a Angkor, una atracció d’aigua familiar i molt divertida. Vam fer cua amb ella dormint i, quan ja ens tocava pujar la vam anar despertant suaument. Entre una cosa i una altra, havia dormit ben bé una hora. Es va despertar fàcilment i va al·lucinar de veure que només obrir els ulls pujaríem a un vaixell.
El sopar el vam fer al Far West, a The Iron Horse, de tipus a la carta. Vam intentar reservar prèviament però només reservaven per aquelles persones que volien sopar abans de les vuit. En el nostre cas, abans de sopar, volíem aprofitar l’últim viatge del tren (era l’última atracció que ens quedava) i, per tant, necessitàvem una mica més de temps. Tanmateix, no hi va haver problema per sopar un cop vam tornar, passades les nou.
Un cop més, em disposava a treure el recurs de la llibreta i els colors per dibuixar o per explicar-li un conte il·lustrat, però PortAventura ja hi comptava: la carta infantil té un dibuix del Woody per pintar i ve acompanyada d’una capseta amb quatre ceres de colors. Bàsic però efectiu.
Final del dia i tornada a l’hotel
Després de sopar, ens vam apropar a les paradetes del Far West per jugar una mica i provar sort. Cal dir que, quan ens va tocar un premi i vam haver d’escollir un peluix, ens va suposar una dificultat bastant gran perquè, no ens enganyem, acostumen a ser bastant lletjots. Així que escollíem el menys pitjor.
La petita A va tornar a l’hotel dormint a la motxilla. No ens vam quedar a veure el PortAventura Parade i FiestaAventura, a la Mediterrània. Per una banda, sabíem que hi hauria focs artificials i a l’A no li fan gaire gràcia, de fet, té por dels petards, motiu pel qual anàvem preparats amb uns auriculars per amortir el soroll. A més, s’havia adormit, així que no vèiem adequat destorbar-li el son per aquest motiu.
Abans ja us he explicat que la dificultat més gran que vam tenir va ser trobar la nostra habitació. La resta, sense problemes. El traspàs de l’A de la motxilla al llit es va fer sense incidents, tot i la nostra por de despertar-la.
Segur que totes teniu al cap la imatge de deixar les criatures adormides al llit com si fossin una bomba a punt d’explotar al mínim moviment erroni. Aquell moment en el qual deixem de respirar i encongim el sòl pèlvic de pànic absolut. Doncs res, estava KO.
Ferrari Land
Durant l’esmorzar en un dels dos bufets de l’hotel el matí de dimecres, vam planificar el dia.
La idea inicial era anar al parc aquàtic i a la tarda marxar cap a casa. Tanmateix, ens feia una mandra horrorosa passar-hi tot el dia.
Tampoc teníem intenció, inicialment, d’anar a Ferrari Land i el motiu no eren més que prejudicis i manca d’informació.
Valorant les opcions, mirant què hi havia i què no a Ferrari Land, vam optar per anar-hi una estona, fer una visita àgil i pujar a les quatre atraccions (ni més ni menys) a les que l’A podia pujar.
Em va sorprendre gratament que hi hagués alguna cosa més que cotxes a Ferrari Land. Potser no hi aniria expressament però, tenint en compte que l’entrada anava inclosa en la reserva, no estava de més aprofitar-la.
Un cop teníem la feina feta ja era hora de dinar. Vam decidir anar a dinar a PortAventura, concretament al bufet Marco Polo a la Xina.
Caribe Aquatic Park
Després de dinar a la Xina, vam anar directament a Caribe Aquatic Park. A recepció vam llogar un armariet i una armilla per l’A.
A la primera atracció a la qual vam voler pujar, Río Loco, ja hi havia cua per aconseguir el dònut amb el qual podríem navegar pel canal amb onades, cortines d’aigua… Una atracció divertida i relaxada amb més o menys emoció segons el joc que hi donis.
En el nostre cas, vam agafar un dònut doble. El pare de la criatura i jo ens vam posar un a cada dònut i l’A anava al mig.
En acabat, vam vagar una mica d’una piscina a una altra sense trobar massa el nostre lloc o quelcom que ens agradés fer. L’A es queixava que tenia fred quan havíem de fer cua i els llocs on ella podia pujar demanaven que nosaltres estiguéssim alerta però tampoc eren per participar-hi activament. Per tant, potser ella s’ho passava genial però nosaltres teníem fred i avorriment a parts iguals.
En definitiva, vam concloure que el parc aquàtic no estava fet per a nosaltres, com a mínim en aquell moment de la nostra vida. Qui sap si quan l’A sigui més gran, en podem gaudir més.
Conclusions
Cap a les sis de la tarda ja enfilàvem cap al cotxe per tornar a casa, cansats però satisfets amb com havia anat l’escapada boja de dos dies a un parc d’atraccions amb una criatura de 34 mesos.
Sens dubte, el millor havia estat PortAventura, seguit de Ferrari Land. Vam estar d’acord en el fet que, la pròxima vegada, no agafaríem entrades pel parc aquàtic i ens centraríem en els parcs d’atraccions. L’A seria més gran, per tant, podria pujar a més atraccions, fet que demanaria més temps.
Pel que fa a l’hotel, repetiríem i, si ens venia de gust un bany, la seva piscina seria suficient. Vam valorar reservar pensió completa però ho vam descartar, ja que limita els llocs on pots dinar o sopar dins del parc i, de vegades, pot ser interessant aprofitar una cua per dinar i no perdre temps.
En relació amb la logística, prioritzar la motxilla per davant de la cadireta va ser un èxit per comoditat, espai, portabilitat… no sabem si encara portejarem puntualment el pròxim any però tampoc no ho descartem.
Per acabar, no és una idea tan boja anar a PortAventura Park amb infants petits, sempre que les expectatives dels adults s’adeqüin a la realitat i a l’edat de les criatures.
Hi anem amb elles i per elles, gaudim amb elles, al seu ritme.
Cosetes de no res 