Quan l’escola sigui inclusiva, serà “escola”

Tornem a parlar d’inclusió i, concretament, d’inclusió a l’escola o d’escola inclusiva.

I és que els últims dies, m’he topat amb missatges escrits i m’he trobat en converses i situacions que m’han generat, un cop més, la necessitat de cridar a tort i a dret que hem de deixar-nos de bones intencions i actuar perquè, de moment, d’inclusió real, poca.

La figura de vetlladora

Què vol dir vetllar?

vetllar 

v. intr. [LC] Passar la nit sense dormir. He vetllat tota la nit. 
v. intr. [LC] Estar de guàrdia durant la nit, treballar de nit. 
tr. [LC] [RE] vetllar el Santíssim Sagrament Assistir per hores o torns davant el Santíssim Sagrament quan està exposat o en el monument. 
 [LC] vetllar les armes El qui havia d’ésser armat cavaller, passar la nit prop de les seves armes, en una capella. 
tr. [LC] Passar la nit despert prop (d’un malalt o d’un mort). Era d’una confraria que es dedicava a vetllar moribunds. 
intr. [LC] Tenir cura de la seguretat i la conservació d’alguna persona o d’alguna cosa. Cal vetllar per la salut pública. Vetllar per la puresa de la llengua.

Havent treballat en una escola sota el nom de vetlladora, us asseguro que no sento que la tasca que duia a terme tingués a veure amb cap de les possibles definicions de “vetllar” que ens proposa el DIEC.

20190724_233654_0000.pngBé, doncs, diem auxiliar d’educació especial? Què té d’especial aquesta educació si el que pretén és el mateix que es vol assolir amb tot l’alumnat? És a dir, acompanyar cada alumn@ en el seu procés educatiu i formatiu integral, al llarg de la seva escolarització (l’etapa que sigui), adequant les accions educatives per tal que responguin a les seves necessitats i potenciïn les seves fortaleses, tot avançant en l’adquisició de competències bàsiques, acadèmiques i per a la vida. O no és això el que volem per a tots i totes?

Per sort, sembla que l’atenció a la diversitat va agafant pes.  I dic per sort perquè ningú escapa de la diversitat, totes les persones en formem part. Per tant, si tot l’alumnat és divers, cadascú amb les seves particularitats que cal tenir en compte, totes i cadascuna de les persones que formen l’equip educatiu han de ser capaces i competents atenent la diversitat dels infants amb els quals treballa.

Una altra cosa és que, a més, treballem de manera interdisciplinar amb diferents professionals, d’acord amb cada situació concreta. Però l’equip educatiu d’una escola (inclusiva) ha de ser capaç i competent en l’atenció a la diversitat.

I entenent-ho així, quin sentit té parlar de vetlladores o auxiliars d’educació especial o auxiliars d’atenció a la diversitat?

Senzillament, cal incorporar més personal educatiu d’acord amb les necessitats que es presenten. Cal abaixar la ràtio, en general, però, a més, cal un suport educatiu més si la situació ho requereix. I no cal que es digui vetlladora ni auxiliar de res, cal que sigui una educadora com qualsevol altra de l’equip.

Exactament el mateix pel que fa als equips de migdia, activitats de lleure…

Una altra cosa, no ho considero inclusió.

“Natació escolar amb suport per a infants amb necessitats educatives especials”

Estem d’acord  que la intenció és bona. Per tal que els infants amb NEE puguin fer l’activitat de natació escolar amb els seus companys i companyes, hi ha la possibilitat de disposar de personal de suport. De què em queixo doncs?

Més que queixar-me ressalto una evidència: l’escola no és inclusiva. El dia que l’escola sigui inclusiva i, per tant, simplement sigui escola, quan es prepari la informació destinada a les famílies sobre les activitats extraescolars, no caldrà un gran titular com aquest. Simplement hi dirà: “Natació escolar“. I serà així perquè ja donarem per suposat que hi haurà el suport que calgui d’acord amb les necessitats i particularitats dels infants que s’hi inscriguin. No serà res extraordinari, serà el que toca, com ho és que el sol surt cada matí.

Mentre calgui destacar que existeix la possibilitat de demanar aquest suport, no podem parlar d’inclusió.

Entrar i sortir, descanser… 

Avui he rebut la revista Guix d’Infantil i, llegint l’article de l’Ares González m’he decidit a escriure aquesta entrada.

L’Ares parla de la necessitat de descanser, descansar per ser segons José Maria Toro. I es pregunta si a les escoles hi ha espais per fer-ho. Ens explica, i així ho il·lustra amb una fotografia, que aquest curs ha habilitat a la seva aula un espai tranquil per tal que els nens i nenes hi poguessin anar quan ho necessitessin.

Inevitablement, m’han vingut al cap nens amb els quals vaig treballar i que, per diferents motius, en algun moment podien necessitar un espai i un moment de tranquil·litat. A infantil, disposaven d’un racó per a la calma, amb un matalasset, per tal que hi poguessin descansar (i descanser). A primària també hi havia un espai tranquil. Així mateix, si les criatures ho necessitaven, podien sortir de l’aula.

Quan ho vaig explicar a l’acte organitzat per l’Assemblea Groga de Gràcia i Gamin, automàticament em van preguntar: “I la resta d’infants, pot sortir de l’aula?” . El to de la pregunta em va fer pensar que esperaven un no. Crec que esperaven que digués que sortir de l’aula pel fet de sentir-se atabalada o cansada, era una mesura especial reservada a criatures amb un dictamen. Però no. Els companys i companyes dels infants amb els quals vaig treballar, també tenien la possibilitat de descansar, fos en un espai tranquil de l’aula o sortint uns minuts per agafar aire (potser anar al lavabo, a fer un petit encàrrec…) era una mesura a la qual s’hi podia acollir qualsevol alumn@, tot i que potser s’havia fet més evident amb els infants amb NEE.

Fa uns anys, en general, en qualsevol escola convencional i tradicional,  crec que hauria estat impensable que existís aquesta possibilitat d’autoregulació de l’activitat per part dels nens i nenes, i de respecte a les seves necessitats per part de la institució. Així doncs, cal felicitar-se pels passos fets però també reconèixer que la lluita per fer real l’escola (inclusiva) afavoreix a tot l’alumnat independentment de l’existència d’un informe que el consideri NEE o no.

Quan l’escola sigui inclusiva, serà escola

I no hi haurà vetlladores. Hi haurà un equip educatiu suficient per atendre als nens i nenes del centre i capacitat per atendre a la diversitat.

I no caldrà especificar si una activitat compta amb els recursos necessaris per atendre els infants que s’hi inscriguin.

I no se’ns farà estrany que es reconegui la necessitat dels infants, qualsevol infant,  de parar de tant en tant, prendre aire o desconnectar uns minuts per tornar a connectar.

Quan l’exercici dels drets deixi de ser un fet extraordinari, podrem dir que la inclusió és real.

 

González, A. (2019) Espais per al descanser. Guix d’Infantil. Graó. No 100. p.8

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s