Pedagogia

Aquesta setmana he llegit un article publicat a la revista Eix, publicació del Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC), que m’ha fet pensar en la conversa que hem tingut totes, o gairebé totes, les persones que hem estudiat Pedagogia:

Què estudies?

-Pedagogia

-Ah… allò dels peus?

Agustín de la Herrán Gascón¹ (2018), autor de l’article que inspira, inicialment,  aquesta entrada i del qual trobareu la referència al final, fa esment de la definició que recull el diccionari de Pedagogia.

20190720_230148_0000.pngLa RAE defineix aquesta disciplina com “la ciència de l’educació i l’ensenyament i, per tant, de la formació i tot allò que hi té relació.”

Aquesta definició és un primer pas perquè no ens confonguin amb professionals de la podologia. Tanmateix, no ajuda gaire a acabar-nos de situar.

I és que, com apunta de la Herrán Gascón a l’inici de l’article, l’educació no sol atribuir-se a la seva figura investigadora de referència (pedagoga o pedagog).

La biòloga s’ocupa de la Biologia, la física de la Física… però les pedagogues tenim la mala sort de dedicar-nos a una ciència que no ens porta en el seu nom, dificultant l’associació directa entre els termes.

L’article ens parla també dels prejudicis vers la Pedagogia i els pedagogs.

Fa anys, en aquest blog, ens vam fer ressò d’una notícia al diari sobre la guerra entre pedagogs i antipedagogs. Podeu rellegir-la aquí.

El que escrivia llavors té relació amb els prejudicis dels quals parla de la Herrán Gascón (2018).

Si bien los prejuicios hacia los pedagogos no han sido tantos y van a menos, los hemos observado in vivo sobre todo en profesores e investigadores de ámbitos limítrofes, como la Filosofía, la Psicología y las Didácticas con especificidad curricular, así como en algunos profesores de secundaria y algunos investigadores y profesores de otros ámbitos. Los escenarios de observación han sido variados: congresos de Filosofía, de Psicología o de Didácticas Específicas, comidas académicas, entrevistas en medios de comunicación.

I és que amb l’educació tothom s’hi atreveix. Dubto que algú gosi dir a una cirurgiana com ha de fer una intervenció quirúrgica a cor obert, però surten personatges de sota les pedres qüestionant la tasca de pedagogs i pedagogues, sovint sense saber quina és aquesta tasca i empesos pels prejudicis.

Un altre article² que recull el mateix número de la revista Eix, del Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC),  aprofundeix en les funcions i reptes del pedagog i la pedagoga.

Comença amb un resum de la situació de la Pedagogia i la figura professional que se’n deriva des dels anys 80 fins al dia d’avui, segons els plans d’estudis i l’organització dels perfils professionals relacionats amb l’àmbit educatiu.

Destaquen la definició considerada pel Col·legi de Pedagogs i basada en el document  “Perfil Professional del Pedagog” d’ANPE-COPEC³.

“El Pedagog/a és l’especialista en processos–de canvi-educatiu i formatiu en persones, grups i comunitats, des de la intervenció, coordinació, disseny, anàlisi i reflexió. Al llarg de tota la vida i des de tots els contextos i en tots els àmbits on es desenvolupa la persona: social, familiar, educatiu –formal, no formal e informal-, formatiu, laboral, lleure, cultural ..”

Així doncs, tenim la formació que ens fa competents per acompanyar les persones en el seu procés educatiu i formatiu al llarg de la vida, ja que és un procés permanent, i en qualsevol àmbit i context.

L’article de Jordi Riera i Rosa Rodríguez (2018), detalla les tres funcions del pedagog o pedagoga: intervenció, organitzativa i d’anàlisi d’una manera molt aclaridora, i destaca la importància del codi deontològic.

I, si parlar de “tots els contextos i tots els àmbits” us sembla massa general, en aquesta publicació especifiquen què volem dir quan parlem de context educatiu formal, context social i context empresarial.

Per acabar, ens deixen la reflexió al voltant de la necessitat de treballar de manera inter i multidisciplinar, així com valorar la nostra tasca i funció.

L’última frase de l’article m’ha agradat molt i crec important citar-la, d’una banda, perquè crec que té raó i, per l’altra, perquè crec que no hem d’oblidar el nostre repte i el nostre compromís: 

El repte és que Pedagogs i Pedagogues, com activistes de l’acció educativa i investigadora per al canvi social mitjançant l’educació, segueixi evolucionant i continuïn compromesos amb el seu temps com a professionals innovadores, creatius, reflexius i socialment competents.” (Riera, J i Rodríguez, R; 2018)

 

¹De la Herrán Gascón, A. (2018). Prejuicio, Pedagogía y pedagogos. Col·legi de Pedagogs de Catalunya. Juliol 2018, No 12. 12-14.

²Riera, J. i Rodríguez, R. (2018). Realitat i potencialitat del pedagog/a: funcions i reptes. Col·legi de Pedagogs de Catalunya. Juliol 2018, No 12. 4-5.

³PERFIL PROFESSIONAL DEL PEDAGOG/A document signat el 12/11/2005, entre el Col·legi de Pedagogs de Catalunya i Associazione Nazionale dei Pedagogisti Italiani

CODI DE DEONTOLOGIA DEL COL·LEGI DE PEDAGOGS DE CATALUNYA, normes d’actuació pedagògica: Junta General Ordinària, 24/05/2006. Revisat i actualitzat per la Comissió de Deontologia el 16/12/2013 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s