Geocaching: la cerca d’un tresor com a recurs en el treball per projectes (I)

Divendres passat es va fer la XXVI Mostra d’Activitats Escolars de l’Escola de Sant Climent i, parlant amb el R, va recordar-me la coincidència que es va donar a l’inici de curs al voltant de Geocaching.

Amb aquesta conversa vaig recordar que tenia pendent parlar-ne una mica més del que ho havia fet ja en aquesta entrada. En aquest cas, voldria aprofundir en el potencial i valor pedagògic del Geocaching com a recurs en el treball per projectes.

20190609_160611_0000.pngQuè és el Geocaching?

L’origen del Geocaching el trobem al Canadà, l’any 2000. El govern dels EEUU va eliminar la degradació* del senyal GPS, permetent a tota la població l’ús lliure de receptors GPS.

Parlem d’un joc de cerca de tresors amb l’ús de dispositius GPS. Es tracta de trobar tresors reals, tangibles, amagats per persones corrents com ho són les mateixes persones que hi juguen, en el món real, en el nostre entorn.

Aquests tresors reben el nom de cachésgeoamagatalls. Cal dir que el terme “caché” és un préstec de l’anglès que vol dir amagatall. Podeu trobar escrit també la catalanització catxé.

Els catxés o geoamagatalls són amagats per altres persones que hi juguen. Consisteixen en un contenidor dins el qual hi ha un suport per a registrar la visita, com a mínim. Per aconseguir trobar un geoamagatall cal arribar al lloc on es troba guiats per les seves coordenades, facilitades prèviament per la persona que l’ha amagat.

El primer catxé el va amagar l’enginyer David Ulmer el 3 de maig de l’any 2000, i  Mike Teague el va trobar el dia 6 de maig d’aquell mateix any (Cardona, 2013). Els catxés es troben registrats a la web de Geocahing, sent possible accedir-hi, previ registre com a usuària, des del propi web o des d’aplicació mòbil.

Actualment, hi ha més de dos milions de tresors actius amagats en 200 països. Els tresors actius són aquells que es troben amagats al lloc registrat, en bon estat i sota el manteniment periòdic de la persona que el va amagar. Per contra, els catxés desactivats són aquells que han estat espoliats i/o la persona propietària no en fa el manteniment que requereix. Persones voluntàries de Geocaching a tot el món s’encarreguen de corroborar que els catxés  compleixen amb les normes establertes.

Entre les normes que cal tenir en compte per crear un geoamagatall destaquen la necessitat de comptar amb el permís del propietari del lloc on s’amaga, i no enterrar ni amagar-se de manera que malmeti l’entorn natural o antròpic.

A l’hora de cercar i localitzar els geoamagatalls, és imprescindible considerar dues consignes: el catxé ha de deixar-se al mateix lloc i de la mateixa manera que s’ha trobat; i, si s’agafa algun objecte del contenidor, caldrà deixar-ne un altre a canvi del mateix valor o superior.

La informació sobre els geoamagatalls registrats pot obtenir-se a través de la pàgina web o de l’aplicació per a dispositiu mòbil (per Android, recomanem c:geo). A la fitxa de cada catxé podem trobar-hi dades importants per a la planificació de la cerca: dificultat, distància, temps aproximat de cerca, tipus d’itinerari i dificultat del terreny, serveis propers, necessitat o no d’eines o material específic… (Ballesteros Martin, 2015) Per altra banda, pot ser que la persona que l’ha amagat hi detalli informació sobre la zona com dades històriques, d’interès cultural, enigmes, fórmules que cal resoldre…

Així mateix, inclou un apartat per a registrar la visita, ja sigui per deixar constància que s’ha trobat, que necessita manteniment o que no s’ha trobat. Els comentaris d’altres usuàries  pot aportar pistes a les noves “geocachers” (geocercadores).

*Entre els factors que poden afectar el senyal GPS i la seva precisió hi ha la degradació intencional, és a dir, afectar intencionalment la recepció del senyal. Selective Availability (SA) és una degradació internacional imposada pel Departament de Defensa dels EEUU per impedir que els adversaris poguessin fer ús del senyal GPS d’alta precisió. L’any 2000, aquesta degradació internacional, SA, es va desactivar. 

Per què Geocaching

Alguna vegada ja hem parlat de la desconnexió que hi ha entre què passa dins de l’escola i què passa fora. Malgrat que sembla que es va avançant en aquest sentit, com a mínim en la reflexió, encara és comú que existeixi aquesta desconnexió o que s’intenti resoldre amb sortides descontextualitzades de l’entorn de l’alumnat i l’escola, i dels aprenentatges que, entenem, han de ser significatius i funcionals.

El Geocaching és una activitat motivadora, una excusa per sortir i conèixer llocs interessants, d’un geoamagatall a l’altre, de vegades sense necessitar massa preparació prèvia, deixant-nos sorprendre per l’entorn. Tanmateix, sovint requereix el coneixement o la cerca de dades històriques, resoldre equacions matemàtiques, dominar l’ús de coordenades GPS, orientar-nos, prendre mides, llegir i comprendre textos, mapes… Tot plegat em va portar a pensar en la possibilitat d’emprar la cerca de geoamagatalls com a recurs educatiu.

En un moment en el qual l’ús dels dispositius mòbils i la navegació per xarxa s’ha generalitzat, i en el qual la competència digital és fonamental, es considera que l’ús de recursos TIC per a l’aprenentatge és possible, necessari i motivador. Per altra banda, en un món hiperconnectat i amb marcada presència del que és virtual, és important recuperar el contacte amb el món real, més enllà dels murs de l’escola, sigui a la natura o a la ciutat.

La creació o cerca de catxés ofereix múltiples oportunitats d’aprenentatge en el marc d’un enfocament cooperatiu; i valent-se de les TIC com a eina per a descobrir el món real (Scanlon, 2014).

Cal dir que no podem considerar el geocaching un videojoc tot i que sí que el podem relacionar amb el concepte de gamificació.  Autors com Zichermann i Cunningham (2011, en Díaz), i Troyano (2013), consideren la gamificació com “un procés relacionat amb el pensament del jugador i les tècniques de joc per atraure usuàries i resoldre problemes”.  L’objectiu de la gamificació és influir en el comportament de l’alumnat, així com objectius secundaris com el gaudi de l’activitat que es realitza.

En el mateix article (Díaz, J. i Troyano, Y., 2013) es descriuen les característiques de la gamificació, ràpidament identificables en l’activitat de geocaching en l’entorn educatiu:

  • La base del joc: l’activitat ha d’oferir la possibilitat de jugar d’aprendre; ha de proposar al jugador un repte motivador, unes normes a seguir, interactivitat i retroalimentació.
  • Mecànica: fa referència als nivells de dificultat del joc en si, així com les insígnies o recompenses a la persona que juga pels seus èxits, promovent la seva voluntat de superació.
  • Estètica: una presentació agradable a la vista de qui participa afavoreix el seu interès a participar.
  • Idea del joc: és a dir, l’objectiu a aconseguir, així com les habilitats i coneixements a adquirir amb l’activitat.
  • Connexió joc-jugador: entesa com un compromís del jugador de superar el joc, d’assolir els objectius i reptes proposats.
  • Jugadors: és la raó de ser d’un joc; sense individus que hi juguin, el joc no té sentit.
  • Motivació: motor del compromís del jugador.
  • Promoció de l’aprenentatge: en relació amb les habilitats i coneixements a adquirir a través del joc.
  • Resolució de problemes; la posada en pràctica de mètodes i estratègies, coneixements i habilitats que portaran a la superació del repte plantejat.

Ballesteros, M (2015) considera que el Geocaching compleix els requisits per ser considerat un bon joc. En destaca la diversió i el plaer, la llibertat que ofereix, la cooperació i el treball en equip entre els jugadors, el foment de la creativitat, l’activitat física, el contacte amb la natura, la barreja de realitat i ficció, un punt d’incertesa, d’aventura i d’enginy.

La taula següent relaciona les característiques descrites de la gamificació amb  els elements propis del Geocaching.

Gamificació i Geocaching
Característiques de la gamificació en el Geocaching

Àmbit en el qual es contextualitza el recurs

El recurs analitzat pot ser destinat a qualsevol dels recursos d’Educació Primària, Secundària Obligatòria o Batxillerat, sempre en funció de la dificultat i dels continguts que es vulguin incloure en el seu desenvolupament. Així, es tracta d’un recurs fàcilment adaptable a les necessitats, interessos i capacitats de l’alumnat. Per aquesta mateixa raó, es considera una activitat adequada en el marc de la inclusió.

Part del valor pedagògic del Geocaching rau en el seu caràcter cooperatiu, basat en el treball en equip i el treball en xarxa, a més de la transdisciplinarietat, característiques comunes amb el mètode de treball per projectes.

Referències

BALLESTEROS, M. (2015). Geocaching: La geolocalització arriba a les escoles. Perspectiva Escolar, 384,  46-– 53. 

CARDONA, G. (2013). El Geocaching y la didáctica de las Ciencias Sociales. Conociendo el medio con las nuevas tecnologías. Iber: Didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia, ISSN 1133-9810 No 73, 2013, pàg. 26-34. Graó Educació de Serveis Pedagògics  

DÍAZ CRUZADO, J., & TROYANO RODRÍGUEZ, Y. (2013). El potencial de la gamificación aplicado al ámbito educativo. 

SCANLON, E. (2014). Mobile Learning: Location, Collaboration and Scaffolding Inquiry. Increasing Access through Mobile Learning , 85-92

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s