Dia Internacional de la Família i Espais Familiars

Ahir va ser el Dia Internacional de la Família. En aquest dia es pretén fer un reconeixement a la família pel seu paper fonamental en l’educació dels infants. No oblidem que es tracta del primer agent educatiu i de socialització de la persona.

De fet, les Nacions Unides consideren que la família és la unitat bàsica de la societat. No deixa de ser contradictori, doncs, que sigui tan maltractada.

Abans de continuar, m’agradaria aclarir que, quan parlem de família, ho fem en el sentit més ampli del terme i tenint en compte la gran diversitat de models i formes que pot prendre. L‘Eli Soler ho resumia molt bé a Twitter:

Per tant, és un bon moment per demanar a l’Institut d’Estudis Catalans deixi tranquils els accents diacrítics i es plantegi actualitzar algunes definicions del seu diccionari, com és el cas del terme “família”.


Dit això, i en relació amb el dia d’ahir, parlaré dels Espais Familiars. He de dir que em sembla estrany que no n’hagi parlat abans explícitament. Si més no, en certa manera tracto el tema aquí,   i aquí. 

Què són els Espais Familiars?20190516_003246_0000.png

Generalment, parlem d’espais familiars fent referència als serveis educatius d’atenció a les famílies, de manera global. Tanmateix, aquest terme inclou diferents models de servei que poden adoptar diversos noms (Espai Nadó, Espai Criança, Espai Familiar, Espai Menuts, Espai de Joc, Espai Obert, Escoleta…)

Segons el model, acollirà famílies amb infants de 0 a 1 any, d’1 a 3 o de 0 a 6 anys; el grup serà obert o tancat; les sessions poden ser més o menys estructurades;  hi pot haver en algun moment, o no, separació infant-família… Sigui com sigui, i malgrat les diferències entre projectes, tots els Espais Familiars haurien de partir de la consideració de la família competent per a la criança i l’educació dels seus fills i filles. 

Així mateix, comparteixen els objectius generals, dels quals destacaria:

  • Oferir un espai i temps privilegiats per gaudir en família, fent possible l’observació del joc, desenvolupament i relació de l’infant en un context diferent de casa.
  • Facilitar un espai de relació entre famílies en el qual compartir experiències, neguits, inquietuds, coneixements… pròpies de la criança durant l’etapa de petita infància.
  • Afavorir la creació de xarxa entre les famílies i, per tant, la inclusió i la cohesió social.
  • Acompanyar i donar suport a les famílies.

Per què cal que existeixin?

Com dèiem a l’inici, el concepte de família ha canviat. Els models i organització de les famílies són diversos, hi ha hagut una davallada dels principis de la família patriarcal des de la segona meitat del segle XX. Tots aquests canvis ens porten a una pèrdua de referents en l’àmbit de la criança i a la necessitat de cercar tribu amb la qual compartir totes les inquietuds que genera aquesta etapa de la vida.

El suport a la lactància que abans donaven mares i àvies, ara es dóna entre mares i/o assessores de lactància en grups d’ajuda mútua. I, així mateix passa amb qualsevol altre tema d’aquest àmbit. Les famílies necessiten compartir, aportar i rebre.

Per altra banda, la reivindicació i assoliment d’un permís per maternitat digne hauria de reduir considerablement, si no fer desaparèixer o transformar, els grups d’escola bressol per a nadons de 4 mesos a 1 any. La tendència a trencar barreres i obrir portes de les estances a les famílies em fa pensar que el futur d’aquests grups d’escola bressol implica transformar-se en espais nadó.

A l’entrada Treballar amb Famílies, parlo una mica més sobre la importància d’aquest trencament de barreres.

En definitiva, els espais familiars afavoreixen la creació de vincles i xarxa, la inclusió social, la prevenció de riscos per la infància, l’atenció primerenca, la cura emocional de les famílies (posant especial atenció en el postpart, dol…). Sent així, és fonamental que sigui un servei que treballi en xarxa, coordinant-se amb altres serveis del municipi com serveis socials i de salut.

L’atenció a les famílies

Partint d’aquest principi de la competència familiar i dels objectius esmentats, la dinàmica i funcionament dels espais dependrà sempre de les famílies que li donin vida, de les seves necessitats i interessos.

Després de visitar espais d’altres municipis o de reconeguda trajectòria (normalment, serveis consolidats i valorats per l’administració) i conèixer com funcionen, és habitual arribar  a l’espai propi  amb unes expectatives determinades per allò que s’ha vist a la visita. Tanmateix, no sempre funcionen les mateixes dinàmiques, no sempre és possible dur a terme certes propostes de participació, etc. perquè, senzillament, les nostres famílies no tenen les mateixes necessitats que les seves. 

És fonamental, per tant, observar i escoltar les famílies: escoltar-les quan parlen, però també escoltar els seus silencis, per tal de reconèixer les seves demandes i poder dinamitzar el grup d’acord amb elles.

Per concloure, si tenim en compte que les Nacions Unides consideren la família com a unitat bàsica de la societat, pren més sentit que mai, la cita de Miquel Àngel Alabart al XXIX Fòrum Local d’Educació, sota el títol El treball amb famílies des de l’àmbit local: 

“Si un municipi té o no té Espais Familiars, diu molt del municipi” 

Miquel Àngel Alabart

Referències

Naciones Unidas (2019). Día Internacional de las Familias, 15 de mayo. Un día para las familias. Naciones Unidas [Web]

Bassedas, M.; Jubete, M.; Majem, T. (2005. Espais Familiars.  Temes d’in-fàn-ci-a, 50. Barcelona: Editorial Associació de Mestres Rosa Sensat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s