El març de 2013, vaig compartir aquest vídeo en una entrada molt breu sota el títol “Cotxet o Portanadons?“:
“Comparteixo un vídeo que mostra la mirada del bebè segons si va en un cotxet o en un portanadons. Si fóssiu el nadó, què preferiríeu?”
Aquesta setmana, ha estat la setmana europea del porteig, fet que em fa pensar que l’entrada mereix una actualització.
Quan era petita, no recordo haver vist tants adults com ara portejant nadons i infants. Tinc la sensació que llavors es feia servir molt més el cotxet que no pas ara. Tanmateix, com dic, és una sensació sense cap mena de contrast de la informació.
Lluny de la idea que agafar els nadons en braços és perjudicial, portejar ens ha retornat els braços alhora que no deixem d’abraçar la criatura. A un petó de distància, consigna importantíssima. De manera ergonòmica, fonamental.
Que ens hagi retornat els braços vol dir que recuperem l’autonomia i la capacitat de fer més d’una cosa al mateix temps, sense deixar de tenir cura del nadó. Vol dir que podem, fins i tot, anar al lavabo sense sentir-l@ plorar en la distància.
Actualment, tenim infinitat de productes per poder portejar. Des del fular elàstic o teixit fins a les motxilles per a infants de més de 15 Kg. Sempre ergonòmiques (perdoneu que em repeteixi, però és imprescindible).
En el nostre cas, vam començar amb el fular elàstic des del mateix dia que vam sortir de l’hospital. Cap als 5.5 mesos vam començar a alternar amb la motxilla que hem fet servir fins als 2 anys.
Amb la motxilla, primer la vam fer servir al davant i, de vegades, al costat. Cap als 8 mesos i fins als 2 anys, a l’esquena. Des dels 8 mesos aproximadament, cal dir que la motxilla ha estat principalment per a les excursions i caminades més llargues. Per cada dia, més o menys a aquesta edat, vam passar a la bandolera d’anelles de xarxa.
La bandolera de xarxa la vam comprar un dia d’emergència lluny de casa. Tanmateix, va ser una molt bona inversió, ja que és ultralleugera i fresca per l’estiu, a més de molt pràctica quan la criatura comença a caminar i vol pujar i baixar dels braços constantment. També es pot posar a l’esquena, tot i que reconec no haver-ho fet gaire.
L’experiència de la bandolera de xarxa em va engrescar a comprar-ne una per l’aigua. Li vam canviar les anelles, que originalment són de plàstic, per tal de poder fer-la servir també “en sec”. Les anelles les podeu trobar aquí.
Cal dir, però, que la bandolera d’anelles per l’aigua en sec no és del tot còmode perquè rellisca una mica. Això sí, per entrar i sortir de la piscina i platja, o simplement per poder-te banyar amb les mans lliures i el nadó segur, és fantàstica.
Finalment, no fa gaire, hem agafat una motxilla evolutiva dels 4 mesos als 4 anys aproximadament. La motxilla que teníem ha quedat petita per l’A i encara ens trobem en un moment en el qual demana braços quan fem caminades llargues. La idea és amortitzar-la amb una segona criatura ;P
Com hem dit, portejar és pràctic i és un plaer, però cal fer-ho bé. És fonamental assessorar-se abans de decidir-se per un producte o altre i és important que aquest assessorament sigui de la mà de persones que hi entenguin.
Tenim la sort de poder trobar a la xarxa moltíssima informació sobre el tema i, a l’hora, de tenir relativament a prop, professionals que ens poden ajudar.
Sigui com sigui, hi ha una premissa que us pot ajudar, com a mínim, a fugir d’opcions gens ergonòmiques, les colgones; és a dir, a descartar part dels productes que us poden intentar vendre.
Si us diuen que la motxilla X permet posar el nadó donant l’esquena a l’adult, mirant endavant, fugiu: no és ergonòmica.
Us pot interessar…
Cosetes de no res 