Sant Jordi 2019

Demà és Sant Jordi i això mereix una entrada extra.20190422_171156_0001.png

La començo avui explicant-vos quins llibres tinc previst comprar. Algun ja l’he encarregat a la Llibreria Els nou rals que, com he dit diverses vegades, és la meva llibreria de capçalera i on visc la Diada de Sant Jordi.

Demà a la tarda, actualitzaré l’entrada i us explicaré quins títols no previstos han caigut al cistell.

De moment, pel Paredelacriatura he encarregat un llibre sobre cervesa artesana (una de les seves aficions).

Punsola, A. i Freixes, S. (2018). El mundo de la cerveza artesanal. 3a ed. Barcelona. Larousse

També hem encarregat A mi no me callan, de Pepe Rubianes.

Rubianes, P. (2019). A mi no me callan. Monólogos, compromiso y vida terrenal. Barcelona. Editorial Alrevés

Per la petita A tenim encarregat un altre conte de la col·lecció Els àlbums del Patufet, de tipus busca i troba (tipus On és en Wally?, per entendre’ns). En tenim un i és un llibre que li encanta. Fantàstic per fer lectura d’imatge i amb moltíssims detalls que fan que sempre hi trobem alguna cosa nova per vegades que el mirem. A més, a través del joc de buscar i trobar els elements indicats, entrenem l’atenció i la memòria de manera lúdica.patufetonets_hist_cat.small_

Personalment, he al·lucinat amb la petita A. Vam començar a mirar-lo cap als 2 anys. El teníem a la prestatgeria i el va demanar. Doncs, ho troba i ho recorda tot. Simplement, una mostra més de la capacitat que tenen els infants i de la necessitat de no tallar ales i seguir el seu ritme.

Prades, H. I Roig, R. (2017). Patufet, on ets? Viatge per la història de Catalunya. Els àlbums del Patufet, No. 4. Barcelona: Cossetània Edicions

Per mi, de moment, tinc dues peticions.

D’una banda, Educar en el feminismo, d’Iria Marañón. portada-educar-en-el-feminismo-1 Destaco una entrevista publicada a Madresfera.  Penso que educar en el feminisme, tant si tenim nens com si tenim nenes, és un acte de responsabilitat social.

“Cómo formar personas libres, seguras de sí mismas y respetuosas sin importar su sexo.”

Marañón, I. (2017). Educar en el feminismo. Actual. Barcelona: Plataforma Editorial 

La segona petició, seguint en la mateixa línia, és Feminisme de butxaca, de la Bel Olid. feminisme7aed.small_

«La meva fantasia és una metralleta. 
Quan vaig pel carrer i un desconegut em crida alguna cosa: metralleta. Quan el polític de torn fa el comentari masclista de torn: metralleta. Quan el bisbe explica als diaris que com volem que no ens violin, si demanem l’avortament lliure i gratuït: metralleta. Quan a l’escola es valora fins a l’infinit que el pare de les criatures vagi a la reunió, però es donen per descomptat les mares que hi van: metralleta. Quan em fan fora de la feina perquè estic embarassada: metralleta. Quan em diuen que no m’exalti, que no n’hi ha per a tant: metralleta. 
Podria semblar una fantasia violenta, però no ho és; és una fantasia d’autodefensa.»

Olid, B. (2017). Feminisme de butxaca. Kit de supervivència. El fil d’Ariadna, 97. 7a edició. Barcelona: Angle Editorial. 

Així doncs, fins ara, aquesta és la llista. Cada tarda com avui, vigília de Sant Jordi, tinc l’angoixa de no trobar exemplar dels llibres que m’he proposat comprar. Per aquest motiu, intento ser previsora i reservar-los uns dies abans.

Demà ja explicaré com ha acabat la jornada. Bona Diada de Sant Jordi!


Som-hi! Actualitzo l’entrada amb els títols no previstos.

El primer que m’ha captivat és La 9788416844234_04_g.jpgmuntanya de llibres més alta del món, de Rocio Bonilla. Una història senzilla però bonica que ens parla del descobriment del gust per la lectura.

Tot i que, per edat recomanada, a l’A “li va gran”, les aquarel·les que l’il·lustren em semblen boniques i perfectament aptes per ser llegides amb ella. Poc a poc, ja anirem descobrint la història.

Bonilla, R. (2018). La muntanya de llibres més alta del món. 4a edició. Barcelona. Animallibres

Per acabar, el segon llibre extra en caure al cistell edition-72157.jpgha estat La iaia embolica la troca, de Xavi i Roger Simó. Un àlbum il·lustrat que ens explica com una àvia tira endavant en quedar vídua, acompanyant-la fins que teixeix l’últim jersei. M’ha semblat molt tendre i emotiu, a més d’un bon recurs per acompanyar el dol de la pèrdua dels avis.

Simó, X. i Simó, R. (2018). La iaia embolica la troca. Álbumes Locomotora. Algemesí. Andana editorial

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s