1985: Desalletament

Amb l’entrada d’avui, acabem amb la primera sèrie basada en l’experiència maternal de la meva mare. Deixo l’enllaç de la sèrie completa:


Tenint en compte l’assessorament rebut en matèria de lactància materna i la incorporació precoç de l’alimentació complementària, per recomanació del pediatre, era d’esperar que el desalletament no trigués gaire.

“21-4-85

Per la nit, vaig donant-te el pit, però ja per poc temps, cada dia s’omplen menys. Em fa pena, t’agrada molt, poses els ulls en blanc i tot. Durant la nit dorms molt, aquesta nit passada has dormit 11 h. seguides, així és que t’he donat el pit a les 9, 30h, i t’he ajudat amb el biberó. A les 12, 30 h. t’he donat les farinetes de cereals, a les 4,30 h. el biberó, a les 7,30h, un altre, perquè encara estàvem a casa del tiet Román, i a les 10,30 h. un altre. Ara t’acabes de dormir, i són aproximadament les 11 h. ja veurem fins a quin hora dormiràs. Ets molt bona, no plores gairebé mai, només quan tens gana i m’he endarrerit. A més ets preciosa. Des que et dono les farinetes, s’ha notat en el pes, i estàs més tranquil·la. Ploraves molt poc, i ara plores menys encara.”

Ens diu que els pits se li omplen menys. Segur que ho heu sentit dir a alguna mare. En aquest cas, el nadó té 4 mesos, per tant, un cop superada la crisi de creixement dels 3 mesos, ens trobem en un moment en el qual el pit no es nota tan ple com al principi, si no és que mare i nadó se separen força hores.

20190331_010628_0001.png

Per què passa? Perquè el pit produeix llet quan el nadó succiona. Des del moment que comença a succionar fins a l’ejecció de la llet passen uns 2-3 minuts. Un dels senyals que s’ha arribat a aquesta regulació de la producció és que els pits es notin tous, buits… portant a una falsa creença de manca de capacitat de producció de llet.

Llegim que el biberó ha pres protagonisme al pit. Per una banda, hi ha el que hem comentat al paràgraf anterior, la falsa creença de manca de producció. Per una altra, hi ha un factor social com és l’evitació de donar el pit en públic o, més ben dit, fora de l’ambient íntim i relaxat de casa. Si més no, això és el que em fa pensar que digui que li dóna un altre biberó perquè encara són a casa dels tiets.

“24-4-85

Ahir ja no et vaig donar el pit. No és que no tingui prou llet, per una vegada cada dia encara n’hi ha. El que passa és que em cau el cabell a clapes. He anat al metge, i m’ha dit que a part de tenir una sobrecàrrega de nervis, m’he quedat molt dèbil després del part, i pot ser que també tingui una mica d’anèmia. M’ha receptat calmants i vitamines, i una anàlisi. I per això no crec que sigui bo donar-te el pit prenent calmants. Em fa molta pena, gaudies molt.”

Tenint en compte que ja treballava jornada completa, és possible que notés els pits plens en algun moment del dia mentre estàvem separades. Possiblement, associava aquesta pujada puntual a la “llet disponible”: una sensació de pujada, una presa disponible.

En tot cas, el motiu que va portar definitivament al desalletament complet va ser la medicació receptada per combatre l’estrès que patia. Avui, hauríem consultat la compatibilitat del medicament amb la lactància materna a e-lactancia i, fins i tot, en cas de no ser compatible, podríem demanar al metge si existeix alternativa compatible.


Si una cosa queda clara en finalitzar aquesta sèrie d’entrades, és la importància de la informació veraç i contrastada per combatre els mites i avançar amb seguretat; l’assessorament i acompanyament; i el suport de l’entorn.

Lactància materna, mixta o artificial: la decisió és de la mare. En cas d’optar per la lactància materna, si hi ha dificultats, cal cercar assessorament. És possible que la dificultat pugui superar-se però, en tot cas, cal fer el necessari per conèixer-ne el motiu.

Hi ha 2 comentaris

  1. M’emociona molt llegir el diari de la teva mare i a la vegada sento molta rabia. Quina pena no haber tingut un bon assessorament.
    Tot i així, amb la informació que tenia, m’agradaria felicitar-la per haver arribar a aquests tres mesos magnifics de lactància. Una braçada.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s