Escollir escola

Ahir vaig anar per primera vegada a l’esdeveniment organitzat per la comunitat de blocs Madresfera, el #MBday19.

Una de les idees que es van repetir en les diferents ponències va ser la conveniència d’especialitzar el bloc d’acord amb un tema.

Aquest bloc, des del seu origen el 2009, sempre havia estat lligat a l’educació. És amb el naixement de l’A quan comença a entrar-hi la criança.

Aquests dos temes, tot i que intento distingir les entrades publicant dimecres (pedagogia) i diumenge (criança), estan estretament lligats.

De vegades, estan tan relacionats que ben bé no sabria quan publicar. I és en aquests casos en els quals pren més sentit que mai que Cosetes de no res tracti els dos temes, i formi part de Madresfera. 20190325_004508_0001.png

Doncs bé, Escollir escola és una d’aquestes entrades que es troben a la intersecció de totes dues vessants.

Abans d’entrar en matèria, i per acabar aquesta introducció, cal dir que l’entrada és fruit d’una conversa sorgida al grup de suport virtual de LactaMater, entitat de la qual formo part sent companya d’aventures i batalles de la Vanessa Trillo i la Sílvia Ramírez.

El següent contingut és una ampliació de la meva resposta a què cercar, en què fixar-nos quan hem d’escollir escola per als nostres fills i filles.

L’educació que volem

Avui, pot ser complicat tenir una idea del tot clara de l’educació que volem per als nostres fills i filles si no estem vinculades al món educatiu. Fins i tot, i malgrat fer tot el possible per informar-nos i mantenir-nos al dia, pot resultar confusa tanta oferta educativa fantàstica de mètodes, models i projectes educatius diversos, cadascun més innovador, i garantista d’un futur brillant, que l’anterior.

L’escola ideal

He de dir que l’escola perfecta no existeix. Per sort!! Per sort, perquè l’ideal és trobar una escola que aprènque sap que hi ha molt de camí per recórrer i que, quan sembla que el camí s’acaba, cal tornar a revisar el que s’ha fet, sempre en un procés de reflexió i transformació.

Si a la jornada de portes obertes d’una escola, detecteu aquesta inquietud per la millora continua, ja és un bon senyal.

L’actor principal

Un aspecte que considero important és la mirada de l’escola vers l’alumnat i el concepte d’infant, de nen i nena, de noi i noia, que té l’equip educatiu.

Ras i curt: quan es considera i destaca que el protagonista i responsable del seu procés d’aprenentatge-ensenyament és l’alumn@, anem per bon camí.

Titularitat pública/privada-concertada i confessionalitat/aconfessionalitat

Personalment, i professionalment, la meva aposta és ferma per l’escola pública, laica, inclusiva i de qualitat, sense que l’ordre de les meves paraules impliqui prioritat. Ho vull tot. I afegeixo que, si és possible, molt millor si és l’escola de la comunitat on vivim, la del nostre barri, el nostre poble…

Per aquest motiu, no sóc partidària de l’escola religiosa i no la puc recomanar. Tampoc, per tant, de l’ensenyament de religió a l’escola (entesa com a dogma, tal com la LOMCE va voler recuperar) ja que crec que és quelcom que pertany al si de la família i ha de quedar en altres àmbits de la comunitat (la parròquia que pertoqui).

Entenc que, de la mateixa manera que algú pot voler fer extraescolar de cant tirolès, hi pot haver qui faci extraescolar de religió a la parròquia del seu barri (i segur que seria motiu d’alegria pel mossèn).

Senzillament, crec que el lloc de la religió és als temples (ja sigui l’església, la mesquita, la sinagoga…) però no a l’escola.

En tot cas, avui dia, existeix aquesta opció i la decisió d’acollir-s’hi o no, pertany a cada família.

Així mateix, no sóc partidària de l’ús d’uniforme diari, ja que considero que és una mesura antipedagògica per diferents motius. Tanmateix, com en el cas de la religió o la segregació per sexes, l’opció existeix.

Llavors, en què ens hem de fixar a l’hora d’escollir escola?

En definitiva, l’escola que escolliu ha de ser l’escola:

  1. que s’apropi a la vostra manera de veure la vida
  2. on us sentiu bé, tranquils i tranquil·les de deixar-hi la vostra criatura.
  3. on sentiu que podeu dipositar la vostra confiança
  4. que us faci sentir que en voleu formar part.
  5. que us motivi a col·laborar amb ella en la importantíssima tasca compartida d’educar

Portes obertes, opinions personals i altres fonts de dades

La jornada de portes obertes pot esdevenir una primera cita, un primer contacte per detectar si hi ha quimica amb l’escola que visiteu. Us aportarà una primera impressió que farà que la mantingueu entre les possibilitats o la descarteu completament.

Les experiències d’altres persones són eina de dos talls. Com us he dit, cap escola és perfecta i molt menys ho és per a tothom. Sempre hi haurà experiències positives i d’altres que no ho seran tant. Al cap i a la fi, a l’escola hi treballen persones (us ho juro: són humans amb tot el que això implica) i, per tant, no sempre encerten a ulls de tothom. I  això no és més que l’evidència de la riquesa que ens aporta la diversitat de famílies i persones que convivim a l’escola: real com la vida.

Altres fonts de dades poden ser les estadístiques de resultats a les competències bàsiques, percentatge d’aprovats a les PAU (en el cas dels instituts), dades demogràfiques… Hi ha qui hi dóna importància. Després de tot el que he explicat, suposo que sabreu que no és el primer que miro. De fet, en el cas de l’escola que hem escollit per l’A, no em molestaré pas en cercar aquest tipus d’informació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s