Avui dia sabem que l‘aliment del nadó els primers 6 mesos de vida ha de ser exclusivament la llet (materna o artificial). No és una decisió arbitrària  i els 6 mesos és una data aproximada, ja que el que realment marca la possibilitat d’iniciar l’alimentació complementària no és altre que el desenvolupament del nadó i el compliment de tres premisses: que es mantingui assegut per ell mateix, que mostri interès pel menjar i que hagi perdut el reflex d’extrusió.

Tanmateix, a les consultes de pediatria, les famílies seguim rebent aquell famós paper on ens indica com i quan hem d’introduir l’alimentació complementària al nadó. Massa sovint, el que indica el paper és una informació obsoleta, no basada en les recomanacions de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i seguint un procediment que pot portar al final de la lactància abans del que mare i nadó desitgen. I massa sovint, es recomana iniciar la introducció d’aliments diferents de la llet materna abans dels 6 mesos.

Així, massa vegades, sembla que retornem a 1985:

“18-3-85

A la teva vida han passat un parell de coses importants, una, que t’hem vacunat, i l’altra les primeres farinetes, de fruita. El pediatre, ens ha dit que evoluciones molt bé. Peses 5660 g. i fas 60,50 cm. d’alçada. Quan t’ha punxat, has fet un plor. Pot ser que t’agafi febre, per ara no en tens, ja veurem aquesta nit. Estàs una mica tonteta, això sí. Les farinetes les he fet amb : ½ pera, ½ poma i suc de taronja. Avui no he posat plàtan. Te la he anat donant així, cullerada de farinetes, xumet, cullerada de farinetes, xumet. Si no ho faig així l’ escups . Te l’has acabada tota i semblava que et quedaves amb gana. He trucat al pediatra, i s’ha estranyat. M’ha dit que et donés una mica de pit, i que demà et posi una peça sencera de cada fruita. Demà et donaré la vacuna de la Poliomielitis, que és beguda.”

Tenia 3 mesos quan la meva mare va escriure aquest fragment (3!!!!). Comencem, a sac, amb pera, poma i taronja. Sense petites exposicions prèvies  que ajudin a detectar possibles al·lèrgies. A banda d’això: qui es menja en un àpat 1/2 pera, 1/2 poma i un suc de fruita (i plàtan!)? Imagineu-vos un petit estómac de nadó de 3 mesos!

Analitzem com li dóna les farinetes al nadó: xumet-cullerada-xumet-cullerada. Si no, l’escup. És a dir, el reflex d’extrusió no ha estat superat i, per tant, com només hi ha el reflex de succió, cal enganyar hàbilment a la criatura. A banda del que suposa en l’àmbit fisiològic (sistema digestiu inmadur), cal tenir en compte que el nadó no està sent conscient ni participatiu activament en l’acció d’alimentar-se. No hi ha coneixement de textures, olors i gustos de cada fruita per separat i, per tant, en l’àmbit sensorial i del coneixement de l’entorn s’està perdent moltes coses i, fins i tot, incorporant-ne d’altres que poden resultar confuses. Hi pot haver qui digui, “té tres mesos, no se n’entera”. Doncs aquí està el problema, que no li toca i, per tant, no se n’entera.

Sembla que s’ha quedat amb gana, segur? Potser és que tot plegat li sembla estrany i el que vol és el seu pit. O potser vol mama.  La recomanació de la pediatra en aquest moment és pit en aquell moment i, demà, una peça sencera de fruita. Apa!

No em sembla malament que li recomani pit, de fet és l’únic que li hauria de recomanar. Recordem que té 3 mesos, període de possible crisi, moment clau en la lactància, pensament de la mare de manca de llet… Recomanar més fruita és un atemptat contra el manteniment de la lactància.

“2-4-85

Les farinetes de fruita no acaben d’agradar-te. Les primeres cullerades les prens bé, però després l’escups. Tindré paciència fins als 4 mesos. Si encara no ha canviat res, provaré amb una de la farmàcia, amb el consell del pediatre, naturalment. El pit ja és problemàtic, per un cantó ja no tinc la quantitat d’abans, i per l’altre només l’agafes quan tinc la pujada de llet, així no has de treballar tant.”

Què us suggereixen les paraules de la mare? “Una de farmàcia”, el negoci de les farinetes ensucrades industrials creix amb la inseguretat i neguit de les mares. Fins i tot, quan (sempre) aquesta inseguretat i neguit no té fonament perquè no és que la mare no faci bé les farinetes: és que no toca menjar farinetes!!!! Ja tenim aquí el sentiment de culpa, el no ho faig prou bé, N…è ho fa millor, que tenim al cap gràcies a la publicitat i tothom que ho promou.

Diu que ja no té tanta llet com abans, que el nadó només vol el pit amb la pujada perquè no ha de treballar tant. Ho repeteixo perquè crec que és important i rellevant: crisi dels 3 mesos. No es queda sense llet, és un moment de regulació de la demanda i la producció. Cal tenir paciència, seguir el ritme caòtic del nadó i prendre-ho amb naturalitat. Tanmateix, si ningú li explica, pot suposar el final de la lactància.

Seguidament, una mostra més d’aquesta crisi i de com no s’ha de gestionar (si tenim la informació, és clar, que, en aquest cas, mancava).

“8-4-85

La nit passada, ja et vaig haver d’ajudar amb el biberó. És la primera vegada que això passa per la nit, de matinada.”

Seguim amb un fragment més sobre l’alimentació complementària. Ha passat un mes. La petita Laia té 4 mesos.

“14-4-85

Demà et compraré les farinetes de cereals sense gluten, i també la de fruites, per veure si te la menges més bé. Ja t’ho explicaré.”

Vet-ho aquí un nou èxit de les grans marques expertes en guanyar diners en productes d’alimentació infantil.

“15-4-85

Avui fas 4 mesos, i t’he donat per primer cop les farinetes de cereals sense gluten. No te l’has menjat gaire bé, sospito que la de fruita tampoc te la menges bé i és per culpa de la cullera. Continuaré amb la de fruites naturals.”

Vaja, ara la cullera. Per sort, torna a les fruites naturals que, com a mínim, no seran unes farinetes ensucrades artificialment.

Què li diria a aquesta mare avui? Després de facilitar-li informació actualitzada i contrastada, caldria que ella mateixa fes la reflexió sobre què vol fer en relació amb la lactància. Vol seguir amb la lactància materna? Vol fer lactància mixta? Vol fer lactància artificial? Amb tota la informació a l’abast, ha de poder decidir allò que més li convingui (i consideri que convé al nadó) d’acord amb les seves necessitats i sentiments.

El més important pel nadó no és la lactància materna, sinó que la seva mare estigui bé. 

A partir d’aquí, li recomanaria no avançar la incorporació de l’alimentació complementària abans que la criatura compleixi amb les tres premisses comentades a l’inici. És una qüestió de seguretat!!

I, un cop iniciada, li recomanaria seguir el ritme del nadó recordant en tot moment que l’alimentació complementària és això: COMPLEMENTÀRIA. Fins als 6 mesos (edat aprox.) de manera exclusiva i fins a l’any aproximadament, la llet és l’aliment principal.