Amb aquesta entrada, acabem la sèrie dedicada a la formació organitzada per Créixer Junts sobre els objectes de joc amb un enfocament piklerià, de la mà de  Borbála Szentpétery (cuidadors de l’Escola Infantil Emmi Pikler de Budapest) i Szilvia Papp (pedagoga terapèutica i puericultura a l’Escola Infantil del carrer Lóczy i a l’espai amb famílies). Aquí podeu llegir la primera part i la segona part.

Aquesta part, personalment, és la que em va semblar més interessant malgrat ser la més difícil d’explicar (amb sentit) en una entrada. Va ser la part més pràctica, basada principalment en el comentari de fotografies i vídeos i, a la part final, les preguntes de companyes assistents.

Necessitat de descans

L’infant autoregula la seva activitat. Així, alterna la focalització de l’atenció en el joc períodes més o menys breus, amb un joc més superficial i amb moments de descans.

Aquests moments de descans poden ser des d’una breu pausa en el joc, uns instants de mirada a l’horitzó, fins a la necessitat de desconnexió de l’activitat separant-se de l’ambient de joc físicament.

Veient imatges del centre a Budapest, ens expliquen que els bressols o llitets amb barana  que hi ha a les estances són espais per a la calma i el descans quan els infants ho necessitin. Així mateix, els infants també s’hi refugien amb materials de joc amb els que volen jugar sols.

Per l’educadora, representa una alternativa a oferir als infants quan hi ha cert ambient de tensió en el grup. En aquest punt, fan una recomanació per tal de garantir més calma i menys conflictes en el grup: oferir prou quantitat de cada tipus d’objecte.

Agrupament

Borbála i Szilvia ens expliquen que a la seva escola els grups són mixtes, és a dir, amb infants de diferents edats barrejats. Tanmateix, cal tenir en compte que, d’una banda, els infants més petits s’han de poder sentir segurs i, de l’altra, s’han de tenir presents les necessitats dels nens més grans.

Per tal de garantir aquestes dues premisses, dins de la mateixa estança que acull el grup d’infants d’edats diverses, hi trobem zones diferenciades així com l’establiment de límits i normes imprescindibles per la convivència i gaudi de tots els infants.

Paper de l’adult

Ens exposen una situació viscuda a l’espai familiar, concretament durant el joc a l’exterior, un dia de neu. La nevada fa necessària una proposta de materials per al joc que es puguin emprar i que convidin a jugar amb neu,

• Obrador de sorra/neu,
• Cabàs de plàstic per lliscar sobre la neu,
• Objectes diversos que permetin el joc,
• Escala pikler,
• Objectes que acompanyin l’infant al llarg de la seva infància.

Mai es diu a l’infant com ha de fer servir el material. En aquest sentit, cal remarcar que, malgrat la intenció del fabricant, la imaginació  de l’infant ho supera.

Objectes de transició

Els infants solen interessar-se per l’objecte que té un altre.  Disposar d’un objecte de transició propi a l’estança, que no requereix ser compartit,  facilita fer la distinció entre el que és d’un mateix i el que és comú, de tots i totes.

Respecte pel joc de l’altr@

Ens presenten un vídeo en el qual ens hem de fixar en dos aspectes. La meitat de les assistents ens fixem en la conducta de l’infant “protagonista” de la gravació, mentre que l’altra meitat es fixa en l’activitat de la resta d’infants.

Mentre l’infant protagonista juga amb un conte de cartró desplegable fent construccions, darrere, un alltre infant llança un objecte contra la paret repetides vegades. L’educadora no intervé en un primer moment. És quan l’infant mira l’educadora, -potser buscant una reacció, demanant ajuda, etc- que ella l’acompanya en la redirecció de l’activitat oferint-li verbalment una alternativa permesa: “Pots fer servir les pilotes del cistell. Amb això, podria fer-se mal algú”.

En referència al joc de l’infant “protagonista”, se’ns presenta un dilema: és permissible que faci construccions amb un llibre? Comenten que quan han fet formacions a França, la resposta a aquesta pregunta ha estat un no rotund. En canvi, elles consideren que sí que és permissible sempre que no es traspassi el límit. Quin és el límit?

El límit és la cura de l’objecte.

Normes que parteixen de l’organització diària

Parlem de la transició entre situacions o activitats i com ho fan per acompanyar l’infant en aquesta transició quan no accepten el canvi amb facilitat.

Entrada al matí (infants ja familiaritzats amb el centre)

Per tal de facilitar l’entrada, ofereixen a l’infant un espai de recolliment. Per altra banda, donen a l’infant una referència recordant-li amb què havia jugat el dia anterior.

Canvi de bolquer

És habitual que l’infant no accepti amb facilitat la interrupció del seu joc o activitat per anar a canviar el bolquer. Per facilitar-ho, davant la negativa, es proposa a l’infant anar al canviador amb un element de joc a la mà. Un cop al canviador, l’educadora li demana a  l’infant l’objecte per guardar-lo durant el canvi. Un cop acabin, li tornarà. En acabat, la com havia explicat verbalment, li torna l’objecte i l’acompanya a l’espai on es trobava jugant inicialment.

Altres activitats que ofereixen als infants

Ens expliquen que al centre tenen una estança on els infants hi van a jugar en parella de dos i acompanyats de l’educadora. Les parelles són fixes.

Aquest espai l’anomenen “La Caseta” i s’hi ofereix material de joc, entre altres que no es pot oferir al gran grup. Un exemple són bales de vidre.

Permet als infants conèixer i integrar normes relatives al joc i l’activitat conjunta com és la necessitat de recollir i desar cada material al seu lloc per poder trobar-lo l’endemà.

Preguntes de les assistents

Tenen a l’abast aigua i got per beure aigua de manera autònoma?

No. S’ofereix aigua en moments concrets com l’esmorzar, el dinar… i, així mateix, se’ls dóna aigua cada vegada que l’infant ho demana.

Veuen correcte  l’obrador de sorra a l’interior de l’estança?

Es considera una excel·lent oportunitat per al joc però cal delimitar bé on s’ofereix. Comenten que  l’experiència els diu que la dificultat rau en el fet que integrin que la sorra no hauria de sortir de la safata. Tanmateix, es necessari oferir l’obrador en un lloc prou ampli per experimentar totes les possibilitats de joc amb el material (a terra, a la safata…).

Surten a l’exterior “quan toca” o per demanda dels infants?

Van sortint gradualment,  de dos en dos, ja que prèviament se’ls ha de vestir. Si un infant està molt concentrat en el joc i no vol sortir en aquell moment, se li dóna temps, mentre altres nens i nenes sí que van sortint i, més tard, se li torna a proposar.