Faig un parèntesi en la sèrie d’entrades del diumenge #1984 per destacar el 30 Minuts de diumenge passat, Sense batec. 

“Com es pot assumir la mort quan s’espera la vida?”

El reportatge parla del dol perinatal, un dol viscut generalment en silenci. Tracta el tema des del punt de vista de les famílies però també del personal sanitari que hi conviu diàriament.

La mort perinatal es considera aquella que té lloc durant la gestació i el primer temps de vida un cop el nadó ha nascut.

“Donem més temps per un permís de matrimoni que per un funeral” Begoña Román, professora de filosofia de la UB

Parlem de 2500 morts perinatals a l’any; moren 6 nadons al dia a Espanya.

Primer trimestre

Mentre veia la primera part del reportatge, pensava que no parlava del meu cas o del de tantes dones que coneixo i he conegut aquests anys. I, fins i tot, m’assaltava el pensament “clar, però és que els teus van ser molt aviat”. I llavors apareix la Natàlia Artigas, psicòloga de l’Hospital Trueta de Girona i diu:

“Penso que, en general, s’intenta minimitzar sempre el dolor de la pèrdua de l’embaràs però com, a sobre, sigui  un embaràs de primer trimestre, aquesta falta de reconeixement és molt més present.”  

Llavors és quan et trobes amb comentaris de l’entorn com “no passa res, sou joves, en uns mesos en tindreu un altre”. Com diu la Begoña Román, quan es fan aquests comentaris no s’està escoltant el dolor d’aquella persona i, en infravalorar-lo, se l’està ferint.

“Quina relació més gran que la que s’estableix amb una persona a la que jo li volia donar la vida i la vida no ha volgut que fos possible.” Begoña Román

La culpa

Present com una llosa en tots els moments de la maternitat, també en el dol perinatal.

Per què ha passat? Què he fet malament? Potser va ser aquell dia que vaig menjar allò? O aquell altre que vaig carregar massa pes? 

Natàlia Artigas explica que és degut al sentiment de protecció de la dona vers la cria. Tan natural com això, però dolorós al cap i a la fi.

El personal sanitari

Conviuen diàriament amb situacions de mort perinatal, tenen una cuirassa però plena d’esgarrapades, diuen.

Fins i tot, acompanyen els petits en els seus últims moments si la família no es veu amb forces de fer-ho o no vol, per la raó que sigui.

“Les infermeres són cotó fluix que esmorteeix el cop” Una gossa en un descampat

Superació

Ens parlen del 20 d’octubre, Dia del Record, una festa en la qual es troben famílies que han passat per aquesta situació per recordar els seus petits i petites.

Veiem i sentim el testimoni de famílies en un grup de suport. Natàlia Artigas destaca que sovint, sobren les paraules. Les mares i els pares se senten més reconfortats per aquelles persones que simplement hi són.

El reconeixement d’aquestes criatures

Madres libélula

Plataforma para la dignidad del nasciturus fallecido y sus familias” Las Madres libélula son algo más que mamás mariposa… se levantan con el puño en alto para defender el honor de sus hijos ante la ley por razones de justicia! Son madres decididas, sin miedo, madres que saben hacia donde se dirigen. En su misión quieren dignificar a todos los bebes fallecidos que el sistema ha llamado “fetos de”.

Petits amb llum

“Petits amb llum, és una associació sense afany de lucre, formada per mares, pares i familiars que hem sofert la pèrdua d’un o més fills durant l’embaràs o després del part.

Aquesta associació neix de la voluntat d’aquestes mares, pares i familiars de donar a conèixer el dol perinatal i neonatal i d’oferir suport a aquelles persones que passen per aquest dol.”

Sense batec (30 Minuts)

Podeu veure el reportatge a TV3 a la carta: Sense batec.