Els objectes de joc des de l’enfocament piklerià (II)

Seguim amb la segona part de la sèrie d’entrades dedicada a la formació del passat 15 i 16 de febrer, organitzada per Créixer Junts.

La importància de la cura quotidiana

Els moments de la vida quotidiana, de cura del nadó, han de ser moments plaents d’atenció individualitzada i personalitzada a l’infant per part del seu referent adult.  La persona que atén l’infant, li mostra estima però també l’ha de considerar subjecte de ple dret, tenint en compte la seva decisió i interès.20190227_093059_0001

D’aquesta manera, és possible respondre correctament a les necessitats bàsiques de l’infant d’alimentació, higiene, descans… però també psicoafectives, afavorint la seguretat emocional que permetrà al nadó avançar en el descobriment del món que l’envolta a partir del joc autònom.

No hem d’oblidar que el fet que l’infant jugui de manera autònoma no vol dir que no sigui necessària la presència de l’adult. Són moments per a l’observació. Així mateix, convé fer el retorn, de tant en tant, d’allò que l’infant va mostrant o descobrint. És imprescindible la presència sense interferència.

En aquest sentit, ens van mostrar un vídeo en el qual es veia una nena al canviador Pikler amb la seva educadora. La comunicació, la mirada, el to de l’educadora i l’acompanyament que fa a la nena per afavorir l’assoliment de fites, donant resposta a les seves iniciatives, són en tot moment agradables i respectuoses. S’estableix un veritable i valuós diàleg. La nena vol treure’s els peücs. El suport de l’educadora a la petita és el mínim per facilitar que pugui fer-ho per ella mateixa, de manera autònoma i d’acord amb el seu ritme i interès per l’acció en qüestió.

Com oferir els objectes a l’infant?

El material de joc ha d’estar a l’abast de l’infant. Podem oferir-lo a terra, dins de contenidors o en prestatgeries a la seva alçada.

És important que els objectes tinguin un lloc concret per ser desats, sempre el mateix, per tal d’afavorir que l’infant pugui tant anar a cercar-los com a desar-los. La certesa de saber que pot anar a trobar aquell material amb el qual vol jugar, aporta seguretat emocional.

 En aquest punt, ens van mostrar imatges de materials i la seva distribució a l’espai. Comparteixo imatges dels mateixos materials i publicacions a les xarxes, concretament de Teta-à-Porter , on podeu veure l’organització de l’espai de joc.

Satisfacció de les necessitats de moviment

El desenvolupament del joc i de la motricitat estan estretament relacionats. Diferents situacions ens mostren exemples d’aquesta relació: l’infant que s’estira a terra jugant amb els cotxes, col·locant-se al nivell visual del joc; infant fent construccions primer de genolls, després de peu… adaptant la seva posició a l’alçada de la construcció…

Per tant, haurem de tenir en compte aquesta relació a l’hora d’organitzar l’espai i proposar els materials i objectes de joc.

En primer lloc, cal una base ferma per afavorir el moviment del nadó (reptar, gatejar, primeres passes); i el joc (estabilitat de les peces i material).

En segon lloc, es proposen estructures per afavorir els primers desplaçaments de manera autònoma. Quan parlem d’estructures, sovint ens venen al cap mòduls de fusta, rampes, escala Pikler… tanmateix, també ens referim a propostes més senzilles i quotidianes com pot ser un coixí ferm que faciliti a l’infant recolzar-s’hi des de la posició de bocaterrosa, esdevenint un suport per avançar en l’assoliment de noves postures i moviments.

A l’exterior

L’espai exterior cal que estigui tan cuidat i valorat com els espais interiors. Per tant, és important oferir-hi diferents propostes de joc d’acord amb les necessitats dels infants i d’acord amb el que l’espai a l’aire lliure ens ofereix per si mateix.

En parlar d’aquest tema, ens van mostrar imatges i vídeos de l’espai exterior a la seva escola. Hi vèiem:

  • bicicletes i tricicles, carretons
  • una zona de descans amb un matalàs,
  • una estructura de cubs metàl·lics per enfilar-s’hi,
  • el sorral i l’obrador de sorra: es donaven les dues opcions per poder jugar amb la sorra a peu dret, si es desitja, i poder-hi jugar també quan el terra està cobert per la neu.
  • Caseta
  • “piscina plana” amb vores suaus, progressives: permet a l’estiu fer jocs d’aigua de manera segura.
  • draps i brotxes grosses, per jugar a “deixar empremta”, pintant amb l’aigua a l’estiu o amb l’aigua dels bassals quan plou.

 La natura permet gaudir d’activitats estacionals com el joc de mil maneres amb les fulles seques a la tardor, o el joc amb la neu a ple hivern. Cal observar l’entorn amb ulls d’infant i aprofitar tots els recursos que ens aporta!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s