Els objectes de joc des de l’enfocament piklerià (I)

Els passats divendres 15 i dissabte 16 de febrer, vaig assistir a la V Jornada Pedagògica, organitzada per l’entitat Créixer Junts, sota el títol Els Objectes de Joc, i a càrrec de Borbála Szentpétery (cuidadors de l’Escola Infantil Emmi Pikler de Budapest) i Szilvia Papp (pedagoga terapèutica i puericultura a l’Escola Infantil del carrer Lóczy i a l’espai amb famílies).

A continuació, trobareu un resum de què es va explicar a la formació durant la primera sessió. Dividiré els continguts de la formació en tres entrades per tal que no siguin massa extenses.

Visió pikleriana de l’infant

Pikler veu l’infant com un ésser competent. Així, considera que el nadó neix amb certes competències innates, base per a arribar a ser un ésser autònom.

Partint d’aquesta idea, aspectes com normes socials o l’adaptació a l’entorn poden ser ensenyades per l’adult mentre que, en altres aspectes del desenvolupament, l’infant és competent per avançar sense l’acció directa i intencional de l’adult per ensenyar.

El que sí que és bàsic per tal que l’infant esdevingui un ésser autònom és que rebi de l’adult seguretat emocional, és a dir, la seguretat que l’adult “hi és present”, que tindrà la seva atenció i suport incondicional, la seguretat de protecció. La seguretat emocional fa possible que l’infant es mostri alegre, actiu i independent de l’adult. 

El joc

El joc és una necessitat bàsica de l’infant i un dret. El seu interès innat per l’entorn és la guia del seu joc. En aquest sentit, l’infant piklerià decideix a què vol jugar, l’adult no ho fa per ell. Regula la seva activitat segons la seva necessitat, des de l’interior, autoinduït. Durant el joc, si alguna cosa falla, si passa quelcom frustrant, l’infant mateix intenta resoldre-ho.

El descobriment de l’entorn

El nadó de dues setmanes de vida ja mostra senyals d’interès per reconèixer l’entorn amb la mirada.

Un moment decisiu és quan la mà entra en el seu camp visual (la descobreix) i entra en el joc. Inicialment, el nadó no sap que la mà és seva, que els moviments que fa, els fa ell mateix. Avançant una mica més en el seu procés maduratiu, en serà conscient i reproduirà els moviments una vegada i una altra: obrir i tancar el puny, estirar els dits, etc. no és res més que la preparació per actuar sobre l’objecte (agafar, apropar, allunyar…). La coordinació ull-mà millora.20190220_013833_0000

El nadó sap que explorant tot el que té al seu abast podrà conèixer l’entorn.

  • 3-4 mesos: palpen els objectes però encara no poden acoblar els dits a la forma de l’objecte i allargar la mà per agafar-lo de manera segura. Serà possible cap als 5 mesos aproximadament.
  • Més endavant, serà capaç de passar l’objecte d’una mà a l’altra. Encara que no ho sembli, és una tasca que requereix coordinació i diferents passos a seguir. Hi ha una major riquesa en la manipulació de l’objecte.
  • Interacció entre mà  i objecte: picar, ficar dins, fer sonar, arrossegar, …
  • 8-9 mesos: són capaços de manipular dos objectes alhora, moure’ls o llençar-los i recuperar-los, així com establir primeres relacions entre ells.
  • Cap als 10 mesos, poden iniciar el joc d’introduir un objecte dins d’un altre.
  • Al final del primer any es consolida el joc de posar i treure, omplir contenidors i sacsejar per fer soroll…

A través de la manipulació dels objectes, tal com hem explicat, l’infant avança en el coneixement de les seves propietats (concavitat/convexitat, forma, mida, pes) i estableix comparacions.20190220_013809_0001.png

[Aquest tipus d’activitat de l’infant serà la base del pensament lògic, les primeres nocions matemàtiques que anomenem intuïtives o informals.]

A partir de la possibilitat de manipular dos objectes alhora, s’inicien també altres formes de joc. Fer fileres, fer composicions són considerades construccions horitzontals, precedents de les construccions verticals (apilar). Aquest tipus de joc apareix abans dels 2 anys. Posteriorment, guanya riquesa i consciència de l’acció.

L’infant es proposa cada vegada tasques més complexes i no sempre les assoleix amb èxit. Un exemple podria ser, intentar encaixar cubs i intentar aconseguir-ho amb cubs que tenen la mateixa mida. Els fracassos també comporten aprenentatges. 

Joc d’imitació i joc simbòlic

A partir de l’inici del segon any, l’infant pot començar a imitar gestos de l’adult: parlar per telèfon, donar menjar amb la cullera, etc.

Inicialment, l’infant imita l’adult simplement pel plaer de reproduir el gest observat. A poc a poc, aquesta acció imitativa anirà evolucionant cap al que entenem com a joc simbòlic o joc de rol (jugar a fer de“, “jugar com si fos“).

Des de l’enfocament piklerià, es considera un error intentar desenvolupar amb l’acció de l’adult el joc simbòlic de l’infant. Consideren que amb una proposta de material ben preparada n’hi ha prou. Tanmateix, estan d’acord en en fet que, sovint, és complicat no entrar en el joc quan l’infant és el que s’adreça a l’adult (per exemple, quan “ens preparen un cafè i ens el porten”, no som capaços de rebutjar-lo o no fer cas a la demanda d’atenció i joc compartit de l’infant).

Arribat aquest punt, es planteja un dilema: objectes realistes a mida per l’infant, o material inespecífic?

En aquest sentit, ens expliquen que a l’Escola Bressol del carrer Lóczy tenen una sala on hi ha joguines realistes a la mida de l’infant. Concretament, ens parlen d’una post de planxar.

Els infants la fan servir com a patinet, per seure-hi, per fer que fan surf a la neu, com a safata… La conclusió a la qual arriben és que

La imaginació dels infants per fer ús de tots els objectes de diferents maneres és  il·limitada.

Com prepara l’adult l’entorn per a l’infant

L’observació és el mitjà per comprendre l’infant i veure el moment del desenvolupament en què es troba per tal de poder adaptar l’entorn de manera adequada.

Aquesta observació s’ha de donar tant en els moments de cura com durant l‘activitat autònoma de l’infant de manera que se’n pugui obtenir una imatge completa.

Així mateix, el coneixement del joc i la seva evolució és bàsic per l’adaptació de l’entorn i la selecció adequada d’objectes i materials.

Primers materials

Cap als 4 mesos, poden oferir-se objectes que pugui agafar de forma casual amb els moviments de la seva mà, que encara no controla gaire. Seran objectes que puguin atraure la seva atenció i els oferirem en el seu camp de visió, localitzats en la zona propera al cap. Un possible objecte d’aquest tipus seria un mocador col·locat de manera que tingui volum i no quedi estirat sobre la superfície. La pilota Pikler també en seria un exemple.

Per altra banda, però seguint en la mateixa franja d’edat, no es recomanen les joguines que es lliguen al bressol,  ja que no permeten l’acció més enllà de l’observació.

Pel que fa als mòbils amb llum i so, tampoc es recomanen. Aquest tipus de joguina atrapen l’atenció de l’infant però no afavoreixen el descobriment de l’infant de l’entorn. Ho consideren una manera “d’apagar” l’infant.

Espai per al joc lliure

Quan s’observa que l’infant ja para atenció a l’objecte que té a les mans, comença a ser possible el joc lliure.

Es recomana que l’infant pugui disposar d’un espai i temps per al joc lliure i autònom. L’espai cal que estigui preparat per satisfer les seves necessitats i el seu interès.

Haurà de ser un espai delimitat i segur.

El desenvolupament del joc avança en paral·lel al desenvolupament de la motricitat, fet que cal tenir en compte a l’hora de preparar l’espai i els materials que es proposen.

Aspectes pedagògics en l’elecció dels objectes

  • Forma: a banda dels primers objectes comentats (mocador, pilota)… més endavant, es proposen objectes asimètrics, amb diversitat de formes.
  • Superfície: diferents materials i textures
  • Pes: a més edat, més pesat pot ser l’objecte.
  • Mida: tot i que la mida de l’objecte pot anar creixent amb l’infant des del punt de vista de les possibilitats de manipulació i exploració, cal dir que els infants més grans s’interessen per objectes petits. El que sí que cal tenir sempre en compte és que l’objecte o objectes que s’ofereixin siguin segurs.
  • Quantitat: les col·leccions demanen grans quantitats de cada material a col·leccionar. Per establir la quantitat necessària de cada material caldrà valorar, a partir de l’observació, les situacions en què el fan servir i la demanda del mateix per part dels infants.

Alguns dels objectes que ens van mostrar són:

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s