Diaro

Feia molt que no escrivia sobre alguna aplicació. Quan la setmana passada vaig publicar la crònica del meu part, vaig recórrer a Diaro i vaig recordar que no n’havia parlat encara.

Es tracta d’un diari, una agenda digital on registrar el que es desitgi, experiències, pensaments, idees… en format agenda, és a dir, dia a dia.

Diaro
https://diaroapp.com/

Permet afegir imatges, classificar les entrades amb etiquetes i desar-les en diferents carpetes, registrar les ubicacions en les quals hem estat i fer cerques amb filtres per localitzar fàcilment registres del passat.

A més, tot això, sincronitzat en tots els dispositius que vulguem, a les nostres xarxes socials i a Dropbox. Permet importar contingut d’Evernote i Catch Notes. Permet escriure allà on siguem i en qualsevol moment.

Una de les possibilitats que em sembla més interessant és el fet de poder exportar el contingut a format pdf, ja sigui en format de dia per pàgina o bé un dia seguit de l’altre.

Quin ús n’he fet?

La meva mare em va escriure un diari des que vaig néixer fins als 16 anys, aproximadament.

Quan va néixer l’A. em vaig plantejar escriure-li un diari però hi volia incorporar fotos i haver-les d’imprimir se’m feia una muntanya. Cercant a la xarxa, vaig topar al Diaro. El fet de poder escriure des de qualsevol lloc, en qualsevol moment i amb la possibilitat d’afegir imatge fàcilment, em va captivar.

He de confessar que he escrit el diari durant 10 mesos únicament. Tanmateix, sóc honesta i confesso també que no ha estat perquè l’aplicació no sigui útil, sinó per manca de temps, deixadesa i perquè he immortalitzat els records d’altres maneres.

Tot i que actualment no en faig ús, la recomano moltíssim a qui vulgui escriure un diari personal, o necessiti un suport digital on poder registrar idees i imatges amb un format d’agenda.

Hi ha 3 comentaris

  1. Bon dia!
    Quan jo el vaig escriure, no havia fet classes de català mai, i el vaig escriure en castellà i amb alguna falta ortogràfica, amb bolígraf, amb la lletra més petita o més gran, depèn de l’estrès del moment estrenyia més o menys el bolígraf, alguna paraula esborrada… No hi vaig posar fotografies, però explicava que les havíem fet. Un “cromo” de diari! 😀
    Anys més tard el vaig reescriure a l’ordinador, amb català, segurament també amb alguna falta ortogràfica, amb les fotografies… El tinc desat en PDF.
    Però, la primera versió, per mi, és la real del moment, és temps que vaig invertir per poder reviure alguna vegada vivències i sensacions que ja no pugui recordar.
    Les noves tecnologies ho fan més còmode i més bonic.
    És molt, molt important deixar escrites vivències, sentiments, tot allò que d’aquí a uns anys ja no sigui possible recordar i, pel tant, ja no podem transmetre’ls-hi.
    Enhorabona per la feina que fas.
    Una abraçada.

    Rosa Ma.

    M'agrada

Respon a Rosa Ma Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s