Feia molt que no escrivia sobre alguna aplicació. Quan la setmana passada vaig publicar la crònica del meu part, vaig recórrer a Diaro i vaig recordar que no n’havia parlat encara.

Es tracta d’un diari, una agenda digital on registrar el que es desitgi, experiències, pensaments, idees… en format agenda, és a dir, dia a dia.

Permet afegir imatges, classificar les entrades amb etiquetes i desar-les en diferents carpetes, registrar les ubicacions en les quals hem estat i fer cerques amb filtres per localitzar fàcilment registres del passat.

A més, tot això, sincronitzat en tots els dispositius que vulguem, a les nostres xarxes socials i a Dropbox. Permet importar contingut d’Evernote i Catch Notes. Permet escriure allà on siguem i en qualsevol moment.

Una de les possibilitats que em sembla més interessant és el fet de poder exportar el contingut a format pdf, ja sigui en format de dia per pàgina o bé un dia seguit de l’altre.

Quin ús n’he fet?

La meva mare em va escriure un diari des que vaig néixer fins als 16 anys, aproximadament.

Quan va néixer l’A. em vaig plantejar escriure-li un diari però hi volia incorporar fotos i haver-les d’imprimir se’m feia una muntanya. Cercant a la xarxa, vaig topar al Diaro. El fet de poder escriure des de qualsevol lloc, en qualsevol moment i amb la possibilitat d’afegir imatge fàcilment, em va captivar.

He de confessar que he escrit el diari durant 10 mesos únicament. Tanmateix, sóc honesta i confesso també que no ha estat perquè l’aplicació no sigui útil, sinó per manca de temps, deixadesa i perquè he immortalitzat els records d’altres maneres.

Tot i que actualment no en faig ús, la recomano moltíssim a qui vulgui escriure un diari personal, o necessiti un suport digital on poder registrar idees i imatges amb un format d’agenda.