Frankenstein Educador (P. Meirieu)

Com sempre, Phipippe Meirieu no em deixa indiferent.

He de confessar un parell de cosetes abans de seguir amb aquesta entrada. La primera, no coneixia la història de Mary Shelley i l’origen de la seva obra Frankenstein, o el modern Prometeu. La segona, he llegit l’obra de Meirieu sense haver llegit l’obra de Mary Shelley.9788475843490_04_g-269x406

Amb aquestes dues confessions, on vull anar a parar? Per una banda, em sorprèn que Frankenstein, o el modern Prometeu no sigui una lectura proposada (proposada, no obligada) a secundària o batxillerat*. Per una altra, no haver-la llegit no condiciona el gaudi de llegir a Meirieu, és a dir, que no us freni no haver-la llegit.

Dit això, parlem de Frankenstein Educador Em va captivar des de les primeres pàgines. És una obra que remou perquè qüestiona i fa qüestionar el concepte d’educació, el paper de l’educador, les pròpies contradiccions, els desitjos de l’educador per l’educand, l’èxit i el fracàs d’uns i altres.

Per fer-ho, parteix de la història de Frankenstein, de l’anàlisi de la relació del Dr. Frankenstein i el seu monstre (i de Pigmalió i la seva estàtua, i de Gepeto i Pinotxo…).

“Esa es la finalidad de la empresa educativa: que aquél que llega al mundo sea acompañado al mundo y entre en conocimiento del mundo, que sea introducido en ese conocimiento por quienes le han precedido… que sea introducido y no moldeado, ayudado y no fabricado. Que, por último, según la hermosa fórmula que propuso Pestalozzi  en 1797 (una fórmula diametralmente opuesta al proyecto de Frankenstein), pueda ‘ser obra de sí mismo’ …” 

Remou com educadora, però també com a progenitor. És molt complicat no imaginar, desitjar com serà i què farà o no farà a la vida l’infant que arriba, fins i tot quan s’és conscient de la conveniència de no desitjar o imaginar res.

“Hemos ‘hecho’ un niño y queremos ‘hacer de él un hombre libre’… ¡como si eso fuese fácil! Porque, si se le ‘hace’,  no será libre, o al menos no lo será de veras; y, si es libre, escapará inevitablemente a la voluntad y a las veleidades de fabricación de su educador.”

No vull entrar més en el contingut per no fer spoiler. En definitiva, és un llibre que convida a la reflexió i a l’autocrítica, tot i que també pot portar a la reafirmació. Crec que és una lectura molt recomanable per a qualsevol persona que es dediqui a l’educació.

*Acabant d’escriure l’entrada, he descobert que Frankenstein, o el modern Prometeu és “Lectura prescriptiva de Literatura Universal al batxillerat a Catalunya. Promoció 2017/2019 i 2018/2020.” Llàstima que només sigui a Literatura Universal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s