Franke-Gricksch, M. (2012). Eres uno de nosotros (4a ed.). Buenos Aires: Aluna Lepik Editorial.

“Desde este trabajo de orientación sistémica, la autora relaciona el pensamiento de Bert Hellinger acerca de la unión con la familia de origen, con otros diferentes puntos de partida de la enseñanza sistémica.
Por lo tanto, los relatos se basan en ejemplos prácticos de la enseñanza cotidiana y llevan a cabo las propuestas partiendo del entusiasmo y la riqueza de ideas de que disponen.”

Quan em vaig proposar llegir aquest llibre, ja sabia que possiblement em remouria en algun moment, m’esgarrifaria en algun altre i, fins i tot, em faria enfadar. En tot cas, és una obra que no deixa indiferent.

Penso que és un bon llibre per situar-se en referència a la Pedgogia Sistèmica i conéixer una mica l’enfocament de Hellinger que, per cert, és l’autor del pròleg.

Tinc el llibre ple de marques i washi-tape com a marca-pàgines, assenyalant fragments i idees que m’han fet saltar de la cadira per una raó o una altra.

Necessitaria moltes línes per comentar cada moment marcat. Comentaré, però, l’última marca. Al final del llibre, l’autora escriu observacions importants destinades a docents, en les que diu que configurar famílies no forma part de la tasca pedagògica de l’escola i que no recomana que els docents ho facin. M’hauria agradat que ho digués al principi i així evitar pensar cada dos per tres “això  a l’escola no ho acabo de veure”.

En una entrada anterior, comentava que la Pedagogia Sistèmica no m’acabava de convèncer. Si bé és cert que té idees prou lògiques (però res nou), també cal admetre que hi ha idees que mereixen ser agafades amb pinces per fregar l’esoterisme.

I, com realment en sé poc de tot plegat, a l’octubre començo una formació sobre el tema que espero que m’aporti una mica de llum… i arguments.

Deixo aquí enllaços que parlen sobre el tema i que em mantenen en un postura, com a mínim, escèptica: