Aquesta entrada sorgeix arran de l’assistència a la jornada de Rosa Sensat Art, Creativitat i Conflicte. Camins per Educar.
Què és Art? Es tracta d’una pregunta tan complexa com polèmica, sobretot quan la impregnem de judici de valor, és a dir, quan considerem que allò que es considera Art és millor que allò que no ho és.
En tot cas, podem dir que l’Art és un mitjà més de comunicació i expressió i, com a tal, és part d’una educació integral.
Dimas Fàbregas va compartir amb nosaltres la pregunta que havia fet una alumna de primària:
“Per què el que més m’agrada és el menys important? [Música i Plàstica]”.
No és estrany que aquesta nena pensi això. Em fa pensar en el que els meus companys i jo vam viure (com alumnat) a 4t i 5è de Primària: casualment, cada setmana, quan arribava l’hora de Plàstica, havíem parlat molt, massa segons el nostre tutor, que es veia obligat a castigar-nos sense fer l’hora de Plàstica que marcava l’horari (maleïda fragmentació del coneixement), fent a canvi una hora extra de Ciències Socials. Suposo que us podeu imaginar que, resultat lògic d’aquesta brutal mesura, vam sentir un profund rebuig vers les Ciències Socials durant molt de temps.
Sense anar tan lluny, em recorda com el Ministerio de Educación menysté les Arts en totes les seves formes, sent considerades per l’ex-ministre Wert (pare de la LOMCE) “asignaturas que distraen”. En el mateix sac hi posa la Filosofia. Sembla clar que els coneixements que conviden a la lliure expressió, comunicació i pensament no són del seu gust.
Creació artística i comportament creatiu
La creació artística és possible gràcies a l’emoció i l’aprenentatge (de les nostres possibilitats, de tècniques, de materials, de la seva combinació…). La creativitat creix a mesura que s’exercita i, per tant, hem de deixar que l’alumnat avanci en aquest camí. Hem de fomentar un comportament creatiu, que no és altre que deixar que els nens i nenes s’expressin lliurement. Una presentació engrescadora dels materials i les tècniques conviden a deixar-se portar i crear.
Chené Gómez diu que “el Arte no puede separarse de las personas: emoción, arte, creatividad, ADN humano”.
Del “No sé dibuixar” al “Dibuixo a la meva manera”
Tothom sap dibuixar. Què s’amaga, doncs, darrera d’aquestes paraules? Potser, en realitat, vol dir “No sé dibuixar com crec que es considera dibuixar bé“. Dibuixar bé…
No és estrany veure adults fent dibuixos per infants, des de ben petits. A les criatures els agrada, de vegades ho demanen, altres vegades surt de l’adult. Per altra banda, les pantalles, els contes… mostren representacions de la realitat en forma d’il•lustració. Poc a poc, ens anem creant les imatges mentals de com s’han de dibuixar les coses, un “arxiu de dibuixos model” al qual recórrer si en algun moment se’ns demana que dibuixem quelcom.
Llavors, si el nostre producte no queda exactament o aproximadament com el model, diem que no sabem dibuixar.
No seria millor observar la realitat en viu o, si no pot ser, en fotografia, i deixar que els infants s’aventurin a representar-la com creguin que ho han de fer?
Cal evitar jutjar si un dibuix ha quedat bé o malament en funció de la similitud amb el model que nosaltres tenim al cap. Valorar, per sobre de tot, el procés i el gaudi. I, pel que fa al resultat, valorar en tot cas el grau de satisfacció de l’artista amb la seva creació.
Potser llavors podrem sentir dir “Dibuixo a la meva manera”.
Cosetes de no res 
Jo no sé dibuixar l'entorn, persones o coses sense un model (si ho faig, el dibuix és totalment infantil) estic segura que és perquè no me'n van ensenyar, i crec que s'hauria de fer.El record més primerenc que tinc és de quan feia primer, ens van dir que dibuixéssim un objecte de la classe, el que volguéssim. Vaig dibuixar en Franco. Jo el recordo perfecte, però a la sortida, la mestra li va ensenyar a la meva mare, i les dues reien molt del cap que li havia fet. A mi no em va fer gens de gràcia!
M'agradaM'agrada
Gràcies pel comentari!Dius que el teu dibuix és “totalment infantil”. Potser hi falta pràctica (que ningú podrà fer per tu) i potser hi falta tècnica. La tècnica sí que es pot ensenyar però, com diem, de manera engrescadora i, principalment, respectuosa. En referència a l'anècdota que expliques, penso que mestra i mare no van tenir cap mala intenció en el seu comentari però no van pensar en el seu efecte sobre la petita artista. Un exemple de com d'important és tot allò que fem i diem a les criatures o al seu voltant.Laia
M'agradaM'agrada
[…] de primeres, ens sembla difícil de contestar, tot i que ja n’havíem parlat fa dos anys (Art, Creativitat i Conflicte). Què és […]
M'agradaM'agrada
[…] Us pot interessar Art, Creativitat i conflicte […]
M'agradaM'agrada