L’escola inclusiva. Vers una escola de qualitat per a tothom

No cal que digui que sóc una defensora convençudíssima de la necessitat imperiosa de que l’escola i la societat siguin inclusives.
Defenso l‘escola inclusiva per tal que algun dia pugui ser, simplement, l’escola: de tots i totes i per a tots i totes.

El 20 de gener vaig tenir el plaer de gaudir d’una jornada de dissabte a l’Associació de Mestres Rosa Sensat dedicada a l’escola inclusiva. Durant la primera part del matí, vam poder escoltar l’Efrèn Carbonell, llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació, director de la Fundació Aspasim i professor en màsters universitaris.

“La in-clusiva, l’ex-clusiva, els re-cursos i els pre-textos”.

Partíem de la idea que cal que l’escola sigui inclusiva per tal que arribi a ser-ho la societat, per aconseguir una societat que abraci tothom.

I és que la inclusió és un dret i, per tant, cal garantir les condicions per poder-lo exercir.
Però, què és l’escola inclusiva?

És una escola que acull TOT l’alumnat sense distinció de cap tipus, tampoc en funció del grau de desenvolupament personal, acadèmic o social, és clar.

Es tracta d’eliminar les barreres de l’aprenentatge i, sempre que sigui possible, dins el grup de referència, procurant que els recursos acompanyin i vagin allà on va l’alumnat, i no a la inversa.

Consisteix en convence’ns, d’una vegada per totes,  de la riquesa de l’heterogeneïtat a l’aula. La nostra tasca de maximitzar potencials passa per individualitzar el procés d’aprenentatge, creant un entorn educatiu que ho afavoreixi.

Per aconseguir-ho és imprescindible que l’escola sigui una escola preparada i ho vulgui estar.

Per altra banda, és fonamental la mirada de l’adult, mestre/a, vers l’infant.  Aquesta mirada, que s’inicia a l’escola bressol, entenent l’infant com un èsser capaç d’aprendre, de descobrir, desenvolupar-se i crèixer en el sentit més ampli a partir de les oportunitats que se li ofereixen i les  experiències viscudes, no hauria de canviar mai.

I amb aquests ingredients, cal repensar què i com fem a l’aula. La metodologia pensada per una aula homogènia no pot funcionar mai en una aula heterogènia.

Recursos humans n’hi ha molts. El que volem són humans amb recursos.”

Per estar més preparats, convé escoltar més l’alumnat, canviar la visió pedagògica, abandonar la rigidesa, repensar els rols del personal de suport educatiu, la didàctica de l’aula i l’escola.

Fa por? Doncs, convertirem les pors en oportunitats.

Després d’esmorzar, vam escoltar les experiències en matèria d’inclusió de tres centres educatius.

▪Escola Els Xiprés, de Barcelona (Georgina Sala)
▪Escola Camí del Mig, de Mataró (Mercè Juan)
▪Institut Fort Pius, de Barcelona (Mercè Gil).

Finalment, Francesc Mena (@berbegall) va concloure l’acte amb la seva ponència “De les special needs del Warnock report, a les NESE del decret d’inclusiva. 40 anys“.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s