BLW (I): dels 6 als 10 mesos

És habitual en els darrers mesos, parlant sobre l’A, que em preguntin si ja menja, o què tal les papilles, o si encara pren pit. Aquestes preguntes, i totes les que em facin, les contesto gustosament, contenta d’explicar que a casa no triturem per sistema i que l’A menja el mateix (o pràcticament el mateix) que nosaltres. Que sí, que pren pit a demanda i que no, que no es cap problema si no hi sóc perquè deixo reserves de llet i el seu pare li dona amb un got. Sí, de vidre, normal.

I com no em fa res i, fins i tot, ho he de confessar, m’agrada explicar als quatre vents les bondats (i també el que no és tan maco) del BLW, hem decidit explicar la nostra experiència aquí. Bé, la primera part de l’experiència perquè encara hi estem immersos.

Se suposa que a casa hem decidit fer BLW. BLW són les sigles de Baby-led Weaning que vol dir, literalment, “desalletament dirigit pel nadó”. Tanmateix, com els anglesos no tradueixen el terme desalletar com nosaltres, es tradueix com “aprendre a menjar sol” (en castellà, “aprender a comer solo”, per això ho podreu trobar en algun article com ACS). Tot això, en Julio Basulto ho explica molt bé en les seves conferències i, potser, en algun vídeo del Youtube també.

Com deia, se suposa que a casa  fem BLW, i dic se suposa perquè a casa no som gens puristes dels mètodes. És important explicar-ho perquè aquest article va sobre la nostra experiència i visió del mètode.

Amb això clar, comencem. Des de que ens va passar pel cap anar a buscar l’A, estàvem convençuts de fer LME (Lactància Materna Exclusiva) fins als 6 mesos, com diu l’OMS. Oh, sorpresa! Als 5 mesos i mig, aproximadament, l’A complia amb els tres requisits per començar amb l’alimentació complementària: aguantar-se asseguda per ella mateixa; haver perdut el reflex d’extrusió (quan es posa una cosa a la boca no la treu automàticament amb la llengua); i mostrar interès pel menjar. Va ser quan la tercera de les premisses es complia clarament (l’A volia pispar-me el menjar del plat directament) que ens vam plantejar fer unes primeres preses de contacte amb els aliments sòlids.

I vam començar una mica a lo bruto, és a dir, vam començar per un aliment que fa molt de respecte a tothom (la pasta) per un dels seus components (el gluten). El que vam fer va ser el següent: un dia, per dinar, ens vam fer espaguetis (sense sal) i en vam apartar uns quants sense salsa. Els vam deixar sobre la taula, en un plat. L’A era a la meva falda i, senzillament, quan va intentar engrapar els meus espaguetis amb tomàquet, li vam deixar a l’abast els que havíem apartat. Ràpidament els va agafar, se’ls va posar a la boca, els va llepar i els va llençar pels aires. Mentrestant, jo que no la veia, patia per si s’ofegava (com s’havia d’ofegar??? si gairebé no van entrar a la boca!). El seu pare, davant meu, anava vigilant.

A partir d’aquell dia, vam anar fent petites preses de contacte segons el seu interès, la logística… sense pressa ni pressió de cap tipus. Li vam deixar tastar el plàtan, la taronja, el kiwi… I nosaltres, en aquest procés marcat per la tranquil·litat de saber que respectàvem el seu ritme i de que el pit ho donava tot, ens anàvem treballant les pors i seguíem llegint i aprenent.

*FONAMENTAL: conèixer la maniobra de Heimlich per a nadons. Aquí un dels molts vídeos que mostren com fer-la.

Claríssim, oi? .Imatge d’@higuitopapis

Què destacaria del BLW? 

Compartir els àpats en família, l’autonomia del nadó, la confiança en les seves capacitats, el gaudi pel menjar, la coneixença dels diferents aliments… la idea és que l’A mengi el mateix o el més similar possible al que mengem nosaltres, que estableixi una relació positiva amb el menjar i l’acte social que representen els àpats.

Com ho hem fet? 

El primer que vam fer va ser pensar què acostumàvem a menjar i els ingredients que porten els plats que cuinem a casa (o que mengem a casa dels avis i iaios). Vam imprimir la taula d’incorporació d’aliments del document de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància (de 0 a 3 anys), i la vam penjar a la nevera. La gran majoria es podien incorporar a la dieta de l’A des dels 6 mesos, així que seguint la norma dels tres dies, vam anar oferint aliments. La norma dels tres dies consisteix en presentar a l’infant un aliment determinat en tres ocasions i, si no hi ha reacció al·lèrgica, es pot considerar incorporat. És important no oferir més d’un aliment nou el mateix dia perquè, en cas d’aparèixer algun tipus de reacció, no sabríem del cert quin aliment li ha provocat. Així mateix, és preferible oferir els aliments nous al migdia per tal de tenir temps de veure que tot va bé. Si li donem a la nit, podria fer reacció mentre dormim i no ens adonaríem. Ara que, alerta, com us he dit, aquí explicaré la nostra experiència… hem de confessar que ens hem saltat la norma alguna vegada: vam oferir alhora patata i porro. En tot cas, sabíem exactament què havia pres que fos nou…

Presentació dels aliments

Inicialment, li oferíem els aliments tallats en bastonets de la mida del seu puny, de manera que ella els pogués agafar i controlar la quantitat que es posava a la boca. El més important és que el nadó tingui el control de la situació i, per aconseguir-ho, cal presentar-li l’aliment a la seva mida.

Per altra banda, com he dit, una de les coses que destaco és que l’infant mengi com la resta de la família. Sóc conscient que hi haurà puristes del mètode que em voldran crucificar per publicar això,  però m’arriscaré. El dia de la setmana que a casa sopàvem (i sopem) crema de X (carbassó, pastanaga, porro, verdures…) l’A també en menja. Si és triturat!!!!! Sí, però se’l menja ella sola. Li deixem a l’abast la cullera (que vola pels aires just després de ser llepada per primer cop) i pa. Amb això i les seves mans, devora la crema sense problemes.

Cal dir que, ara que ja ha fet 10 mesos i ja fa un temps que fa la pinça i pessiga perfectament, li oferim cosetes més petites (sopa d’estrelletes espesa, macarrons tallats a trossets, adaptació d’ensaladilla russa, xampinyons amb daus de seitan al ajillo…).

En referència a la sal, sucre i condiments, vam començar sense gens de sal i seguim sense gens de sucre. Amb el tema de la sal, ens hem relaxat una mica en certes situacions: quan sortim fora de casa i quan anem a casa d’algú que no té per costum cuinar sense sal. A casa hem reduït gairebé del tot el consum. El pa el mengem normal perquè no li trobem cap mena de sentit al pa sense sal.

La resta de condiments (all, pebres, herbetes diverses…) les hem anat incorporant poc a poc. Per exemple, vam oferir per primer cop els cigrons en forma d’hummus sosaina, és a dir, cigrons sols amb llimona. Un cop passades les tres exposicions de la norma, vam fer hummus amb all, després vam afegir tahini, la següent vegada  el comí, etc.

Danys col·laterals

Fer BLW comença sent una marranada de l’alçada d’un campanar. Això és així. Però, PERÒ, per veure la nostra criatura menjar de forma autònoma, tranquil·la (per tothom), gaudint i compartir amb ella l’àpat, val la pena haver de fregar després. També us dic que, amb els mesos, cada vegada els danys col·laterals són menors i, un dia, mires sota la cadira i exclames: “Ostres! no hi ha res, s’ho ha jalat tot!”. I és que una cosa que reclama aquest mètode és paciència.

Paciència perquè tot s’embruta (l’A dina només amb el bolquer i el pitet i, seguidament, va a la dutxa).

Paciència perquè no mengen la mateixa quantitat que solen menjar els que prenen puré (i que a ulls meus, són quantitats desproporcionades). Inevitablement, estem marcats pels patrons viscuts i vistos. Quan la nostra criatura no menja com una llima, tot i saber que amb la lactància a demanda fins l’any està més que coberta i que s’autoregularà, no podem evitar patir (més encara si tenim revisió a pediatria; maleïts percentils, oi?).

Paciència perquè hi ha gent que s’espanta en veure un nadó de 6 mesos menjant bastonets de pastanaga al vapor o truita a la francesa; fan cares rares o inclús de pànic i s’agafen a la cadira per no arrancar-li de les mans l’aliment i salvar-lo d’un ofegament imminent imaginari.

Paciència també amb aquella gent que li vol donar coses que es mengen però no són aliments (snacks diversos, gelats, brioxeria…). Expliquem que no en menja i ens mantenim ferms. Qualsevol persona ha de respectar-ho.

Seguretat

A dia d’avui, podem dir que encara no hem tingut cap ensurt amb l’A, és a dir, no ens hem estrenat en dur a terme la maniobra de Heimlich (i que duri). Quan parlem d'”ensurt” no ens referim a una mica de tos i un tros de pastanaga sortint disparat, sinó, a quelcom més seriós. Cal dir, que hi ha la mateixa probabilitat d’ennuegament amb trossos que amb puré. De fet, l’A s’ha ennuegat més d’un cop prenent pit…

En tot cas, per evitar certs maldecaps, és important tenir en compte algunes mesures de seguretat:

  • La criatura ha d’estar ben asseguda (90 º), no estirada.
  • Cal deixar que siguin ells qui es posin el menjar a la boca.
  • Si es posa a la boca quelcom que és perillós, s’ha de vigilar molt i evitar posar els dits a la boca a la brava, podríem empènyer el tros i provocar l’ofegament.
  • A la trona, convé que sempre hi estigui acompanyada i, mentre mengi, que no estigui lligada en la mesura del possible. Si haguéssim de fer la maniobra, ens caldria poder treure ràpidament la criatura de la trona i el fet d’estar lligada ens ho impediria.
  • Compte amb els estris de menjar dels adults. L’A té fixació amb els ganivets i s’ha d’anar amb cura perquè sembla que als nadons se’ls allarguin els braços quan hi ha alguna cosa que no poden tocar.
  • No oferiu als infants aliments amb alt risc de provocar l’ofegament. Seguiu les recomanacions de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (o similar).

Torno a repetir que el que es plasma en aquest article és la nostra experiència. Cal informar-se i aprendre sobre el tema de la mà de professionals. És per això que us deixo algunes referències que ens han estat d’utilitat (i encara ho són).

Com ha estat la vostra experiència? Em voleu preguntar alguna cosa que trobeu a faltar?

Bon profit!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s