Cosetes de no res (Laia)

Joc heurístic

El joc heurístic és una activitat per a infants d’entre 12 i 24 mesos, proposada per Elinor Goldschmied com a continuació de La Panera del Tresors. 
Crec que el nom que li va donar abraça dos aspectes fonamentals en la infància: joc i descobriment.
Comencem per aquí, la pregunta que tothom es fa el primer cop que en sent a parlar: què vol dir heurístic? Segons la definició de l’Iinstitut d’Estudis Catalans, heurístic-a és “relatiu o pertanyent a un mètode exploratori de plantejament i de resolució de problemes en què es descobreix la solució per mitjà de l’avaluació dels progressos fets. Que serveix per a descobrir o inventar“.
Amb això clar, no us sorprendrà que us digui que aquesta activitat està inclosa dins de les propostes per treballar el que anomenem “matemàtiques intuïtives i informals“, de les que vam parlar en l’entrada que porta aquest mateix títol. Com ja vam dir, aquestes matemàtiques són les que aprenen i utilitzen els infants de 0-3 anys, és a dir, les que se centren en les qualitats sensorials, les quantitats, les posicions, formes i atributs mesurables.
Així doncs, es tracta d’una activitat d’exploració i descobriment a través de la manipulació de diferents objectes i materials seleccionats.
Material

Es necessiten tres tipus de material (tot i que us explicaré una variant en la que només calen dos): els objectes, els contenidors i les bosses (o capses). Aquest tipus de material és el que anomenem material inespecífic, és a dir, no són joguines.

Insignificant mostra d’objectes. Hi ha infinites possibilitats!!!
Els objectes cal que siguin pensats i seleccionats curosament, no val qualsevol tipus d’objecte escollit perquè sí. Per una banda, ens fixarem en les textures, mides, formes, colors, pesos que ens poden oferir els diferents tipus de materials. Per una altra, caldrà tenir en compte com es poden combinar entre sí els objectes triats, és a dir, què poden fer els infants amb ells.
Alerta! En aquest punt, he de dir-vos que tot i que sí, que cal preveure què podran fer els infants amb els objectes i com podran combinar-los (per exemple, amb cordons i anelles de fusta poden enfilar),  és molt interessant i, fins i tot, necessari, incloure algun “impossible” (objecte que, combinat amb la resta, a nosaltres no ens sembla que aporti gaire al joc). Us sorprendrà veure com ells el transformen en un “possible” i ens ensenyen i demostren que tenim la creativitat sota mínims. Deixeu-vos ensenyar pels infants del vostre entorn, és meravellós.
Com en el cas de la panera, els objectes poden ser comprats, recuperats, quotidians, de la natura, industrials, confeccionats… 15 varietats diferents d’objectes seria el nombre mínim. Cada tipus d’objecte es desa en una bossa de roba o en una capsa (l’ideal però no imprescindible és que totes les bosses o capses siguin iguals). El nombre d’objectes per tipus de material depèn del nombre de nens i nenes que hi jugaran. Per uns 10-13 infants, pot ser suficient amb 25-30 objectes de cada tipus. En cada sessió es faran servir quatre o cinc varietats d’objectes.
Com fem la proposta?
L’activitat consta de tres fases (després explicaré una variant):
En la primera fase, se seleccionen i preparen els objectes necessaris per dur a terme el joc heurístic. Com hem dit, cal escollir varietats d’objectes que siguin combinables, que “donin joc”. És imprescindible que estiguin en bones condicions i nets (penseu que és segur que aniran a parar en algun moment a la boca de la criatura).
Un cop estan els objectes preparats, es presenten en l’espai de joc, en diferents focus on hi siguin presents objectes dels quatre o cinc tipus escollits, i contenidors (pots, llaunes de llet de fórmula…).
La segona fase consisteix en l’exploració dels objectes. Lliurement, els infants manipulen, exploren, combinen, descobreixen els objectes i les seves propietats i possibilitats. Mentrestant, l’adult observa i no interfereix en l’activitat de l’infant des d’un punt de l’espai de joc que el permeti veure tots els infants i, alhora, sigui vist per ells. És important ser-hi present sense interferir.
La tercera fase cal que comenci abans de que els infants estiguin massa cansats i decaigui l’interès per l’activitat. És important aquest punt ja que aquesta fase consisteix en recollir el material classificant-lo. Inicialment, es retiren  els contenidors que els nens i nenes ja no fan servir i es convida als infants a recollir el material. Poc a poc, uns seguiran els altres i s’afegiran a dur a terme aquesta tasca.
El paper de l’adult, com hem dit, consisteix a seleccionar i tenir cura del material i presentar-lo; observar i documentar l’activitat dels nens i nenes, amb presència però sense interferència; i convidar i acompanyar els infants en la recollida del material.
Variant
Després de tot el que us he explicat, us he de dir que el primer cop que vaig veure posar en pràctica el joc heurístic, va ser d’una manera bastant diferent pel que fa al procediment.
La diferència és senzilla. En aquella aula, en un dels racons, hi havia una petita prestatgeria a l’abast dels infants amb quatre contenidors. Dins de cadascun hi havia un tipus de material que anava canviant cada cert temps. En comptes de fer la proposta un dia i hora concrets, igual i alhora per a tots els nens i nenes de l’aula, el material de joc heurístic estava disponible. L’educadora l’havia seleccionat i escollit curosament, igual que hem explicat abans. Tanmateix, eren els infants els que decidien quan acostar-se a descobrir-lo.
En aquest cas, el paper de l’adult és el mateix tot i que es complica pel fet que no necessàriament tots els nens i nenes estaran duent a terme la mateixa activitat en un moment determinat. Per altra banda, caldrà parar atenció especial a escollir el moment de convidar els infants a recollir el material i classificar-lo, moment clau de la proposta.
Totes les opcions tenen els seus pros i contres. Independentment de quina escollim, el que cal saber és que, quan proposem aquesta activitat als menuts, afavorim l’assoliment de diferents objectius (La Llar d’Infants La Miraculosa en fa una relació força completa):
  • Exercitar la capacitat de concentració.
  • Potenciar la capacitat espontània de l’infant, llibertat i autonomia.
  • Permetre l’exploració, manipulació, experimentació i recerca.
  • Estimular el raonament i l’estructuració del pensament.
  • Treballar la coordinació simultània de les dues mans (sostenir, picar, enfilar, apilar, posar i treure…)
  • Treballar la motricitat fina.
  • Identificar i diferenciar qualitats dels objectes i dels diferents materials de que estan fets.
  • Plantejar i resoldre problemes (combinar objectes per assolir una finalitat: fer soroll, que estigui ple, que sigui més llarg o més alt…)
  • Classificar.
  • Adquirir en l’hàbit d’endreçar el material un cop s’acaba una activitat.
  • Progressar en la comunicació oral i enriquir el llenguatge verbal i no verbal.
  • Adquirir i millorar les habilitats socials relacionades amb el respecte envers els altres i els objectes.

Com veieu, es tracta d’una activitat molt completa que treballa de manera global les tres àrees d’experiència i desenvolupament que planteja el currículum d’educació infantil.

Referències
 
ALSINA, A. Matemáticas intuitivas e informales de 0 a 3 años. Ed. Narcea. Madrid. 2015
GOLDSCHMIED, Elinor; Educar l’infant a l’escola bressol. Edita A.M. Rosa Sensat. Barcelona. 2005.
Llar d’Infants la Miraculosa

 

Hi ha 10 comentaris

  7. Hola Laia! Nos a gustado mucho el postre. Nosotras llevamos un tiempo poniéndolo en práctica pero como has explicado en la segunda opción, con dos fases. Porque la primera fase de la primera opción a que te refieres? Presentarle fuera algunos de los objetos y otros dentro de los botes? También agradecería que nos dieras alguna idea de objetos combinables! Muchísimas gracias y continúa que nos encanta leerte!

    M'agrada

    Respon

  9. Hola Bea! La primera corresponde a la preparación del espacio de forma atractiva de modo que, cuando lo descubra, sea una provocación al juego, al descubrimiento… los botes vacíos y los objetos cerca de ellos.Algunos obejtos combinables que se me ocurren son, por ejemplo: anillas de cortina de madera, canutos de hilo grandes, lazos (pueden pasarse los lazos por las anillas, las anillas encajarse en los canutos…); cordones, codos de tubería de cobre, pinzas de madera de tender la ropa (pinzar los cordones, pasar el cordón por los codos…). Pero ésto son dos ejemplos, hay infinidad de opciones. No perdáis la oportunidad de descubrir y jugar con ella. Seguro que os sorprendre.Un abrazo y muchas gracias por vuestro comentario y visita!

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari