13 de juny de 2019

Ahir va fer 2 anys que vaig escriure aquesta entrada sobre la tornada al bloc.

Poc em pensava llavors que aniria a Madrid, que em llevaria ben d’hora per escoltar un podcast en directe, que coneixeria persones tan boniques com les que he anat coneixent els darrers mesos.

Fa vuit mesos i dotze dies, em vaig acomiadar. Era 1 d’octubre, faltava poc perquè l’A arribés i calia concentrar-s’hi.
El seu naixement va coincidir amb l’inici de curs; el final del postpart (segons els llibres) amb els exàmens del primer quadrimestre i l’examen teòric del carnet de conduir; l’inici del segon quadrimestre amb la tornada a la feina; i la primavera amb els exàmens de juny.
Vist i no vist, s’ha acabat el curs. Un curs de molta feina, una més bonica que altra, però enriquidora sempre. I ara, que tot sembla que torna a la calma… torno a agafar el bloc.
Durant aquests mesos he pensat en cosetes que volia escriure, algunes relacionades amb la maternitat, però no m’acabava de fer el pes escriure-les directament aquí. Cosetes de no res ha estat sempre una mena de diari de viatge en la meva trajectòria com a estudiant i professional en el món de l’educació, així que no m’acabava de convèncer la idea de barrejar temes.
Finalment, he optat per obrir una mena de sub-bloc (que no sé si existeix el terme) que podeu trobar a les pestanyes de la part superior amb el nom Cosetes de tres. 
De moment, no l’he estrenat. He de pensar per on començo… han estat vuit mesos apassionants, i el que ens queda!