Aquest estiu no faig cap formació relacionada amb l’educació com a camp professional. Si tot va bé, a l’octubre tindrem una nena, així que dedico l’estiu a un altre tipus de formació i preparació. Com l’A ha d’arribar a principis d’octubre, no arribo a temps de fer totes les classes prepart o d’educació maternal després de l’estiu, així que les he començat al juliol i les acabaré al setembre.
Quan s’explica a algú que es fan classes d’Educació Maternal, la gent acostuma a tenir algun d’aquests dos tipus de reacció: reforçar la seva utilitat o desprestigiar-ho argumentant que per a alguna cosa tenim l’instint, les mares i les àvies. Sempre hi ha el terme mitjà, però, en general, destaquen els extrems.

Les classes d’educació maternal no pretenen en cap moment negar l’instint de cadascuna i cadascun per a la criança, ben al contrari; així com tampoc pretenen trepitjar el paper de mares i àvies, només faltaria.
El naixement d’un fill o filla representa un canvi importantíssim en la vida de la dona i de la parella (en cas que en tingui). Cada experiència és única segons l’estat emocional, els sentiments i la percepció que la persona en tingui. Les estratègies i habilitats de la persona per afrontar situacions noves hi tenen un paper important. Tanmateix, en general i sobretot en el cas de les mares primerenques, l’embaràs i el naixement creen dubtes, inseguretats i pors que convé gestionar per tal de fer que l’experiència sigui positiva, plaent i satisfactòria tant per la dona com per la parella i el nadó.

El contingut de les classes d’Educació Maternal comprèn diverses dimensions: dimensió actitudinal i emocional relacionada amb cada fase del procés de naixement; dimensió comportamental,  és a dir, habilitats i estratègies per afrontar l’embaràs, el part i el postpart; i dimensió cognitiva, relacionada amb el procés de naixement i les seves implicacions en les diferents etapes: embaràs, part i postpart.
Així, a través de les diferents sessions, es pretenen assolir els següents objectius:

• Compartir vivències, satisfaccions i dubtes.
• Sentir-se part d’un col·lectiu amb els mateixos interessos, desitjos, necessitats i expectatives.
• Analitzar les pròpies actituds i contrastar-les amb les d’altres persones en la mateixa situació.
• Aconseguir una visió més àmplia i sensibilitzada d’aspectes relacionats amb l’embaràs, part i postpart.
• Comprendre les diferents maneres d’afrontar la maternitat segons la situació de cadascú.
• Reflexionar sobre les pròpies reaccions davant de situacions noves.

I tot això, s’aconsegueix amb l’orientació de professionals de la salut que hi intervenen, generalment, llevadors/es. La relació que s’estableix entre la persona que duu a terme les sessions i les persones participants és una relació de cooperació i col·laboració, fomentant un ambient de treball basat en la confiança i l’ajuda mútues. El diàleg i el respecte són aspectes fonamentals en el desenvolupament de les sessions.
Si bé és cert que els i les nostres ascendents tenen molts consells per donar-nos, també ho és que els anys passen, la ciència i el coneixement avança i hi ha coses que no són el que eren. Si hi afegim que cada experiència en la maternitat és diferent, pot ben bé ser que l’experiència de la mare o l’àvia serveixi de poc (o no!). En són exemples clars els canvis que hi ha hagut en les orientacions relacionades amb l’alimentació durant l’embaràs, la lactància o la posició del nadó a l’hora de dormir.
En definitiva, les sessions d’Educació Maternal ens aporten seguretat i ens reconforten. Ens dóna confiança el fet que la informació que se’ns ofereix ve d’una persona professional de la salut amb prou bagatge i experiència en el camp de la maternitat.
Penso que en un moment en el qual tenim a l’abast molta informació, tanta que podem partir una infoxicació, és important i valuós comptar amb la visió del o de la professional que ens aclareixi quina d’aquesta informació és realment fiable.

En aquest enllaç podeu trobar un document d’interès sobre aquest tema.

Foto: Andreu Pimentel