S’han acabat els exàmens!! Aquest semestre ha estat tan mogut que no he pensat ni en publicar l’entrada “Tancat per exàmens”… Tanmateix, torno a ser per aquí.

Fa uns dies vaig veure a Twitter aquesta imatge i la vaig compartir a Facebook. Em va semblar molt encertada. En veure-la vaig recordar una vivència en una aula de primària: tot era igual que vint anys enrere però el llibre era un pdf. La pissarra ja no era de guix, sinó un PDI però la metodologia era la mateixa de sempre: tradicional, classe magistral i exercicis posteriors força mecànics i previsibles, preparats per l’editorial de torn (ara en format digital).
La compartició a Facebook de la imatge va provocar el comentari següent: “SEMPRE tindré present l’assignatura de “noves tecnologies” i de com TOT canvia per continuar exactament igual. PUNT.”
Per una banda, la imatge ja anava en aquest sentit. No és innovació educativa si el que canvia serveix perquè tot segueixi igual. Per altra, però, em va saber greu. No per res personal, sinó perquè em va semblar una llàstima que la seva experiència formativa, i potser professional, el fes pensar així. Si bé és cert que cal una empenta perquè hi hagi canvis reals i significatius a les aules en el camí de la innovació i fugint de miratges com el que representa la vinyeta, també és cert que hi ha experiències i projectes que es valen de les TIC com a eina que cal valorar.
Les “noves tecnologies” (que inclouen tecnologies noves i ja no tan noves…) són precisament això: una eina i, com totes les eines, es poden fer servir millor o pitjor, se’n pot treure tot el suc o no.
El seu bon ús aporta beneficis per l’aprenentatge a l’aula com són l’augment de la motivació, de l’interès i de la creativitat, la millora de la capacitat per a resoldre problemes, potenciar el treball en equip, reforçar l’autoestima, i permetre una major autonomia d’aprenentatge, a més de superar les barreres d’espai i temps.
Però no ens quedem a l’interior de l’aula! La innovació educativa ha d’anar més enllà de les parets del centre. Així, les TIC també són adequades per augmentar les experiències de participació de les famílies a l’escola. En aquest sentit, els blogs d’aula, les xarxes socials o la web de l’escola poden ser elements clau, tot i les dificultats que pot comportar la manca d’alfabetització digital que, en general, encara patim.
En tot cas, com ja he dit altres vegades, les TIC són presents a la nostra vida i han vingut per quedar-se sense deixar d’evolucionar. Sent així, l’escola no pot quedar-se’n al marge i, com la família, té un paper fonamental en el procés d’alfabetització digital de l’alumnat.

Pel que fa a la formació dels i de les professionals de l’educació en TIC, és cert que a la universitat les assignatures no sempre estan enfocades de la millor manera. Fins i tot a les facultats d’Educació (cosa que és bastant preocupant i contradictòria), la formació en TIC no és gaire satisfactòria i és cert que això pot portar al desencant. Tanmateix, en l’àmbit de les TIC, penso que una de les millors maneres per aprendre a treure’n profit, sense que la pràctica es converteixi en introduir-les a l’aula amb calçador i sense sentit, és conèixer experiències d’altres companys i companyes, tenir clars els objectius que volem aconseguir amb el seu ús i què ens poden aportar les eines tecnològiques per assolir-los.
En aquesta tasca, @XaTac_5 fa un gran paper des de fa un parell d’anys: “vol oferir un espai de comunicació, trobada professional per aquells docents i agents educatius que vulguin compartir idees i experiències vers l’ús eficient de les Tics a l’aula.” A Storify podeu trobar el contingut dels diferents temes que s’han tractat des del seu inici. Veureu que hi ha molt per veure, tafanejar i aprendre. Aquestes són algunes de les experiències que es van compartir en l’última trobada de XaTaC5 a Barcelona.

• David Beltrán (@BeltranDumontD), de l’Escola Pere IV (@Pere4t) de Barcelona, ens va explicar l’ús que fan de Twitter per establir lligams a la comunitat educativa.
• Silvia Caballeria (@sicafe) va presentar el projecte #BrossAlícia a través del qual l’alumnat de primer de batxillerat de l’Escola Sant Miquel dels Sants de Vic ha explorat les connexions existents entre la poesia experimental de Joan Brossa i el món imaginari de Lewis Carroll. A l’enllaç podeu trobar les creacions dels nois i noies que en van formar part.

Per mi, aquestes experiències, entre d’altres, em fan pensar que no sempre tot canvia per seguir exactament igual. A més, cap nivell educatiu en queda exclòs. És cert que cal esforç, motivació, formació (molts cops, ser autodidacta) i, sobretot, ganes de canviar les coses i un punt de tossuderia per arrossegar aquells i aquelles que es resisteixen a intentar-ho. Tanmateix, és possible i val la pena.

Altres fonts i experiències:

Pantoja Vallejo, Antonio; Villanueva Roa, Cristóbal (2015). Mejoras del conocimiento de la cultura propia y del otro tras la aplicación de un programa basado en las TIC. Revista de Investigación Educativa, 33 (1), 133-148. DOI: http://dx.doi.org/10.6018/rie.33.1.191591

Molina, Jaén, Mª D.; Ramalho, A.P. (2016). Las TIC como apoyo a la Tutoría en la Educación Infantil. Una propuesta para la colaboración. DEDiCA. REVISTA DE EDUCAÇÃO E HUMANIDADES. 9 (2016) marzo, 55-74. Recuperado de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5429374

Huertas, A. y Pantoja, A. (2016). Efectos de un programa educativo basado en el uso de las TIC sobre el rendimiento académico y la motivación del alumnado en la asignatura de tecnología de educación secundaria. Educación XX1, 19(2), 229-250, DOI: 10.5944/educXX1.14224