The Imitation Game és una pel·lícula sobre la vida d’Alan Turing i, concretament, sobre el  paper que va tenir en el procés de desxifrar els codis secrets nazis de la màquina Enigma durant la II Guerra Mundial. Cal tenir en compte que és una pel·lícula recomanada per majors de 7 anys però escric pensant en alumnat bastant més gran. Pot ser un bon recurs per reflexionar sobre diferents temes.
No recordo haver sentit a parlar d’Alan Turing fins que el meu company em va parlar d’aquesta pel·lícula. A banda del fet històric del que parla, em va semblar interessant el personatge en sí. (Compte si no l’heu vist encara i si no sabíeu res de la seva biografia! spoiler)

Síndrome d’Asperger

Malgrat els nombrosos premis i bones crítiques que ha rebut la pel·lícula, a la xarxa també hi podem trobar opinions que no acaben d’estar d’acord amb com s’ha enfocat el personatge d’Alan Turing.
Així, un dels temes que ha creat debat ha estat la suposada Síndrome d’Asperger que s’intueix que pateix el protagonista. En aquest sentit, trobem articles a la xarxa que ho consideren possible i d’altres que ho neguen. Curiosament, l’article que ho nega argumenta que no es diu res en la seva biografia sobre el fet que patís algun tipus d’autisme o Asperger. Tenint en compte que Hans Asperger va publicar la seva tesi doctoral el 1944, que Alang Turing va morir el 1954 i que no va ser fins el 1980 que Lorna Wing va començar a fer servir el terme Síndrome d’Asperger, sembla ser que, encara que ho patís, hauria estat impossible que algú en fes el diagnòstic.
Per altra banda, l’article de Margarita Mayo fa referència a l’estudi de Jon Brock, que va analitzar la biografia d’Alan Turing trobant-hi indicis que podien fer pensar que sí que patia la síndrome.

Bullyng
Patís o no la Síndrome d’Asperger, la seva conducta i interessos no eren com els de la resta dels seus companys d’escola i el fet de ser diferent no és sempre ben acceptat. Flashbacks ens mostren que va patir agressions a l’escola, el que ara en diríem  bullyng.

Homofòbia
Alan Turing va patir conseqüències legals pel fet de ser homosexual i va ser sotmès a un tractament de castració química. Sembla que siguin simplement fets del passat, propis de la mentalitat tancada de llavors i que, ara que ens trobem en ple segle XXI, ja ha estat superada.  Però la realitat no és aquesta: vet aquí algunes notícies que demostren que erradicar la homofòbia encara és un tema pendent.
Els homosexuals podran donar sang a partir del 2011
El col·lectiu homosexual denuncia un augment de la discriminació
Uganda castigarà l’homosexualitat amb dures penes de presó
I això n’és només una mostra. Hi ha molta feina a fer.

Finalment, i aparcant la figura del protagonista, cal parlar de les dones.
Mentre que l’objectiu a la vida i funció principal de la dona en aquella època era casar-se i procrear, hi havia dones que anaven contracorrent. En concret, Joan Clarke arriba a formar part de l’equip humà que havia de desxifrar Enigma. Tanmateix, pel fet de ser dona, ho ha de fer clandestinament, fent veure que treballa a la secció de dones que s’encarregaven de rebre els missatges que calia desxifrar. Aquest només és un exemple dels moments al llarg de la pel·lícula que conviden a reflexionar sobre la situació de la dona en aquella època.

Sobre el paper de la dona en la missió de desxifrar Enigma, se’n va parlar a TV3:
Les dones que van “desxifrar l’enigma”: les protagonistes reals de “The Imitation Game”