Coneixeu el videojoc Grand Theft Auto V? O GTA V com acostumen a anomenar-lo els nanos.

http://www.consum.cat/documentacio/8796.pdf

Qui em conegui i hagi llegit una mica  el bloc sabrà que sóc més aviat “defensora dels videojocs” o, si més no, no crec que siguin negatius en sí mateixos, sinó que depèn -com gairebé tot en aquesta vida- de l’ús que se’n fa. Fins i tot comparteixo, amb els especialistes en el tema, que contribueixen positivament en l’adquisició o millora de certes habilitats.
Deixant clar això, torno al que us deia en principi: GTA. D’uns quants anys cap aquí sento parlar-ne a nens que ni de bon tros tenen l’edat adequada per jugar-hi. De fet, parlant-ne amb un d’ells em va preguntar quants anys li faltaven per poder-hi jugar i li vaig dir que li faltava una vida seva sencera. Estem parlant de nens de 8-9 anys!! PEGI classifica el joc dins del jocs per a majors de 18 anys. A l’Agència Catalana de Consum ens diuen: que “el Codi PEGI és un codi de conducta de la indústria europea del software interactiu que regula la classificació per edats, l’etiquetatge,  la promoció i la publicitat dels productes de software interactiu.”  El motiu per els qual aquest videojoc es classifica en aquesta categoria d’edat és el seu contingut: extrema violència, assassinats múltiples i sense motiu, violència vers persones indefenses, llenguatge inadequat, malsonant. Fins i tot, la pròpia pàgina web del videojoc ens demana la data de naixement abans de deixar-nos-hi entrar per comprovar que no som menors. I un cop dins, el primer missatge que apareix ja no m’ha fet cap gràcia: “Si deseas que la vida sea como en las películas, ven a vivir donde es así con Los Santos & Blaine County”. La veritat és que no tinc cap interès en que la vida estigui plena d’assassinats, violència, etc.
Si bé és cert que PEGI només recomana (no és il·legal que un nen jugui a un joc per a majors de 18 anys), el que sí que em preocupa és que els adults no fem cas d’aquesta recomanació. Qualsevol es posaria les mans al cap si veiés un nen bevent un gintònic amb el consentiment dels seus pares, o fumant-se un cigarret, o anant a veure una pel·lícula X. En canvi, sembla que en el cas dels videojocs tot s’hi val,  malgrat que explícitament es diu que no és adequat per a menors d’edat. Per què?
En dos dels casos que he conegut, com a mínim un dels adults de la casa també juga amb aquest videojoc. Són adults i, per tant, res a dir, però no haurien de pensar que el que és apte per a ells no sempre ho és per als nens?
I per altra banda, el fet de que l’adult referent se salti una recomanació com és el cas de PEGI (una norma al cap i a la fi) no dóna peu a saltar-se altres normes? (Això em recorda a aquells que no fan cas de certes limitacions de velocitat perquè, segons el seu criteri, en aquell tram de carretera no cal anar tan lentament o qui s’automedica).

Adults que penseu en facilitar videojocs a menors, si no sou dels que se salten les recomanacions, aquí deixo l’enllaç de la guia Qui posa les Regles del Joc? editat per l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona.
També: Els Videojocs, fem-ne un ús responsable i reflexiu