Imagino que no sóc l’única que el fet de treballar amb infants la fa més conscient de la pròpia infància. Sent així, sovint tinc molt presents records de l’escola o de la percepció que tenia llavors de fets i situacions que passaven en el meu entorn. De vegades, aquesta memòria esdevé una eina ja que m’ajuda a posar-me en el lloc de l’infant que tinc davant i reflexionar abans d’actuar segons el rol que em pertoca. Altres vegades, els records són interrogants, preguntes que em vaig fer fa molts anys que no van tenir resposta i que ara em puc replantejar.
Aquest és el cas de la pregunta que em feia quan anava a Cubells, passava per davant de l’escola –sempre buida- i pensava en com seria ser-ne alumna. Aquesta qüestió em venia al cap tant a Cubells, on veia un centre molt més petit que el meu i en un entorn molt diferent; com a Barcelona, on vaig descobrir que hi havia col·legis amb portes d’entrada pràcticament iguals que les d’un edifici d’habitatges i amb patis interiors.Com deia abans, ara tinc l’oportunitat de replantejar-me preguntes com aquesta. Aprofitant que s’acostava un dia de festa local en dilluns, vaig trucar a l’escola de Cubells per demanar permís per fer-hi una visita. No hi van tenir inconvenient.
Érem al vespre de diumenge i ja estava neguitosa. Se’m feia estrany haver de matinar per anar a l’escola allà, encara que fos com a visitant…
A Cubells, les classes comencen a dos quarts de nou (fan sisena hora). Quan vaig arribar, uns minuts abans de l’hora, els menuts ja eren a la porta amb les seves famílies. Una mestra va obrir i van anar entrant. No va sonar cap timbre ni música. Anaven entrant tranquil·lament i, certament, va durar poc. Aviat ja eren tots dins.
La primera hora la vaig passar a l’aula dels menuts. Visualment, l’aula es dividia en dos espais: un format per taules en forma d’U on seien els nens i nenes de P4 i P5 (tres i dos alumnes, respectivament) i un altre format per dues taules individuals, una al costat de l’altra però capiculades, on seien les dues alumnes de primer. La jornada començava amb una estona de lectura. P4 i P5 miraven i llegien contes lliurement, mentre que la mestra llegia amb les dues nenes de primer. En acabat, van fer diferents tasques, segons el curs. Tanmateix, les parets m’explicaven que també feien activitats conjuntes. Cal dir que era un dia diferent del que és habitual ja que la tutora del grup arribaria més tard. Així, les rutines com el canvi de càrrecs, passar llista, el temps, etc. es van fer després del pati.
Cap a les deu vaig anar a l’aula dels grans. Cinc cursos en un únic espai; sis alumnes en total: dos nens de segon, una nena de tercer, un nen de quart, un de cinquè i un de sisè. Com en el cas dels petits, treballen individualment continguts del seu curs però també realitzen activitats tots junts, per cicles… L’heterogeneïtat del grup demandava atenció individual. L’Andreu anava amunt i avall, atenent a uns i altres, reforçant aquí i animant allà…
(continuarà…)
Cosetes de no res 
Bona nit,veig que has fet un comentari de la teva curteta estança amb nosaltres . Gràcies!Andreu
M'agradaM'agrada
Sí! La primera part. Aviat podreu veure la segona. Gràcies per la visita.Laia
M'agradaM'agrada