Revisant entrades anteriors (bastant anteriors) he trobat la que vaig penjar sobre la indefensió apresa. En aquell moment, només vaig compartir el vídeo d’un experiment de psicologia social dut a terme en una aula amb adolescents. Avui, entro en el tema una mica més.

La indefensió apresa  és el tecnicisme amb el que es fa referència al fet que algú tingui una actitud passiva davant les dificultats degut a la creença de que faci el que faci no les podrà superar.
La  Teoria de la Indefensió Apresa va sorgir de l’experiment de Martin Seligman. En l’enllaç podeu llegir amb detall de què es tractava.
Aquest és l’experiment que es va dur a terme a l’aula:

Si ens parem un moment a pensar en alumnes que hem tingut o tenim, grans i petits, segur que ens ve al cap alguna situació en la que la indefensió apresa ha estat present.
Com aquell cop en que en C (15 anys) va donar un cop de puny al vidre de la porta, enfadat i bloquejat per una activitat de comprensió lectora que, no és que no pogués resoldre (ni en va arribar a llegir el títol) sinó que estava convençut de que era incapaç d’entendre. En aquest cas, vaig interpretar que en C s’acabava refugiant en un “no vull”,  que en el seu cap era “no puc” quan, en realitat, era “crec que no puc”.

De la mateixa manera que en l’experiment anterior es veu com es pot induir  la indefensió apresa, també es pot intervenir per evitar-la o reduir-la. En primer lloc, amb la nostra actitud cap a els nens i nenes; en som responsables. Per altra banda, per treballar aquest tema a l’aula hi ha diversos contes que poden ser útils. Un que vaig llegir fa molt i que ara he retrobat és L’elefant encadenat.