Aquesta setmana, el B (B crack!) m’ha deixat un llibre que no m’ha deixat gens indiferent. És El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon, publicat el 2003 i traduït al català el 2004 (La Magrana).
El narrador és un noi de quinze anys amb TEA. Sembla que no és capaç d’anar sol més enllà de la cantonada, però pot resoldre equacions de segon grau amb nombres de quatre xifres mentalment.

Més enllà de la trama de misteri que inspira el títol de la novel·la, explica en primera persona la manera d’entendre la vida, les relacions personals i, en general, el món, d’una persona que amb TEA.
Una història i un estil que enganxa, que fa somriure i riure però, en algun moment, també fa patir una mica. Emocionant i emotiu.
Amb alguns llibres em passa que sento una mena de buidor en acabar de llegir-los. Sembla que marquin un abans i un després en la meva vida perquè em trenquen esquemes, pel que em fan aprendre, perquè em fan viure sensacions desconegudes o perquè m’obren els ulls i la ment. Aquest és un d’aquests llibres. I sempre mantinc el seu record associat a la persona o la situació que me’l va fer conèixer. Gràcies B.
Us el recomano 100%. Gaudiu-ne!