Un mestre particular

És divendres (faves tendres). Ha estat un matí agredolç,  tot i que ha estat més dolç que agre.
Un dels moments dolços de la jornada ha estat durant el Racó de Llengua, amb el P, quan hem visionat el conte Un mestre particular, d’Una mà de contes.
Accepto que avui estic més sensible que de costum (que ja és dir) i potser per això el conte m’ha arribat més. Sigui com sigui, l’he trobat preciós i digne de ser compartit.
“-I com és que tu en saps tant? -va tornar a preguntar el fill del ministre, més animat.
-Perquè un mestre és com un nen, que mai no perd la curiositat- va contestar. “
 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s