Quan estudiava Batxillerat, vaig fer una optativa de Psicologia on, entre altres coses, vam veure i comentar la pel·lícula L’Enfant Sauvage, dirigida per François Truffaut l’any 1970. Anys després, a Educació Infantil, va tornar a aparèixer i la vaig tornar a veure, potser llavors des d’un altre punt de vista. Aquest semestre faig Pedagogia Diferencial i Atenció a la Diversitat i, és clar, el nen salvatge d’Aveyron també hi és present. La mateixa pel·lícula però tres moments diferents de la meva formació i de la meva vida que em fan veure-la des de punts de vista nous.

Se’l va internar en un centre a París. El Dr. Itard va mostrar interès pel cas, ja que considerava que podria ser una oportunitat de contrastar idees filosòfiques i antropològiques de l’època sobre les relacions entre natura i cultura.

El seu objectiu va ser rehabilitar i incorporar a la societat l’infant, al qual va anomenar Víctor. Itard va rebre una subvenció del govern francès i va dedicar 5 anys a la seva reeducació.

Fruit de l’experiència, el 1801 i 1806, va publicar dues memòries amb gran rigor metodològic. En aquests documents, explica l’estat en què va trobar el nen salvatge, el mètode que va seguir i com va fracassar el procés de reeducació.

Els resultats no van ser els esperats i Itard va dedicar-se la resta de la seva vida a l’educació de sordmuts i cecs a la Institution impériale des Sourd-Muets.

Malgrat tot, se’l considera un dels pares de l’educació especial. Els seus treballs i els del seu col·lega de professió Édouard Séguin van influenciar l’obra de Maria Montessori.

JIMÉNEZ FERNÁNDEZ, C. y GONZÁLEZ GALÁN, M.A. (2010). Pedagogía Diferencial y atención a la diversidad. Editorial Centro de Estudios Ramón Areces. Madrid.