La foscor és estranya, inquietant, pot fer por però també pot ser interessant, divertida i màgica.
Hi ha infants que tenen por a la foscor (també molts adults) però el millor de la por és perdre-la i, per fer-ho, podem trobar alguna cosa millor que jugar?
Aquesta setmana hem proposat a les famílies jugar amb la foscor a través d’algunes activitats que vaig aprendre al Pi de l’Snoopy.
La primera proposta va ser jugar amb llanternes i globus de colors dins d’un racó fosc que vam crear. L’equipament on es troba l’espai de joc té llums que s’engeguen per sensors de moviment i la sala té grans finestrals, així que és complicadíssim enfosquir-la. Vam demanar l’auditori però només en podem disposar demà, per tant, vam haver de fer el que vam poder amb els recursos que teníem. Amb taules i bosses d’escombraries vam crear una mena de cova prou gran perquè hi poguessin entrar 3 o 4 infants i les persones acompanyants.
Les llanternes tenien fixat un globus de manera que quedava il•luminat. Si bé al principi va donar joc, al cap d’una estona els globus petaven o els infants els treien en el seu afany per descobrir com estava muntat i d’on venia la llum. Sigui com sigui, en van gaudir i van experimentar amb la llum de les llanternes i la foscor d’una manera positiva, que és el que preteníem.

Tornant al tema de la por. Aquesta activitat, com altres amb foscor, les hem dut a terme amb infants a partir d’un any. Com en totes les edats, hi ha infants que la gaudeixen i hi participen més, i altres menys. Ahir, van venir dues bessones d’uns 17 mesos acompanyades de la seva mare. Se li va proposar que participessin amb ella a l’activitat (les propostes sempre demanem que es realitzin entre infants i acompanyants) però va dir que eren petites, que segur que tindrien por. La vaig animar a provar-ho: podíem deixar obert un dels costats de la cova, podia entrar amb elles i, si no ho gaudien, només calia sortir. La vaig convèncer i el que va passar és que hi van jugar una bona estona, entrant i sortint i al·lucinant amb les llanternes.

No vam trobar cap rastre de por a la foscor en aquelles nenes, en tot cas i en un primer moment, por de la mare de que tinguessin por. Potser després d’aquesta activitat haurem guanyat que les petites no visquin la foscor com una cosa negativa i que la mare perdi la por a la por.

Demà farem una activitat amb el retroprojector, contes al moment amb transparències i gotes de colors que ballaran per les parets, però això… ja ho explicaré demà.