El protagonista d’aquesta entrada és un nen. Quan li he preguntat quants anys té, m’ha dit que té 5 anys i mig, decidit però alhora amb una mirada encuriosida pel meu interès per aquella qüestió.
Avui m’ha demanat fer un puzle de fusta que jo trobo força complicat. La forma i mida de les peces és totalment diferent, és bastant gran i representa un castell medieval i el seu entorn amb força detalls. De fet, quan preparàvem l’Espai de Joc i el vaig haver de fer, vaig trigar una bona estona a resoldre’l.
Al començament, hi he col•laborat una mica, tal com inicialment m’havia demanat però aviat m’ha fet saber que el volia fer sol. “Tu no em diguis res, eh? Ho faig jo, eh?”, deia. Jo m’he limitat  a observar-lo. Mostrava una atenció absoluta en les peces del trencaclosques, seriós, amb les celles lleugerament arrufades. La seva expressió era la representació fidel de la concentració. Hi havia peces que no dubtava en col·locar. Amb altres, més complicades, aplicava el mètode d’assaig-error: anar provant, repetir el que funciona i descartar el que no. Així, ha deduït que si la caseta de palla està del revés… és que no és el lloc d’aquella peça. Silenci. Com més peces anava col·locant al seu lloc, més ràpid era, esperonat per l’èxit en cada encert. A mesura que s’anaven acabant les peces, se li anava dibuixant un somriure. Finalment, ha posat l’última peça al seu lloc, ha aixecat la vista i m’ha mirat. Estava molt content per haver assolit la seva meta i la sensació d’haver-ho aconseguit sol ha estat fantàstica. “Ja està acabat!”. Com més vegades el faci, menys se li resistirà i el trencaclosques serà divertit mentre li suposi un repte, però un repte que pot superar.

El trencaclosques o puzle és un joc que consisteix en construir una figura unint les peces que la formen correctament per obtenir, generalment, una imatge. També s’hi inclouen els encaixos on es relaciona la peça amb la seva silueta o els problemes que desafien l’enginy, la inventiva i la creativitat, puzles en 3D, etc.
Aquest joc que generalment s’entén com un entreteniment, contribueix al desenvolupament de les habilitats referents a l’espai. Un estudi de la Universitat de Chicago relaciona el joc amb trencaclosques entre els 2 i els 4 anys amb una millor capacitat de percepció de l’espai arribats els 4 anys. Aquestes habilitats relacionades amb l’espai que es veuen afavorides pel joc amb trencaclosques estan lligades a la millora de coneixements matemàtics, tal com explica l’article de Faros.
Així, podem dir que a través del joc amb diferents tipus de trencaclosques podem treballar:

• la coordinació visomotriu,
• percepció figura-fons,
• la percepció de la constància perceptual (constància del tamany i del color)
• la percepció de la posició en l’espai
• la percepció de les relacions espacials.
• tancament visual
• memòria visual
• discriminació visual

Altres fonts: Percepció visual. Percepció intel·ligent ; Percepció Visual ; Els beneficis de fer puzles

Per altra banda, no pensem que els trencaclosques només són cosa de nens. N’hi ha de diferents dificultats segons la imatge que representen, el nombre de peces o el tipus de trencaclosques en sí (per exemple, el cub de Rubik). A més de ser un bon entreteniment, la seva confecció es recomana com a activitat pel cervell, que l’exercita i que prevé de l’aparició de l’Alzheimer.