Fa un parell de dies, via Twitter , la Teresa Sáez (@teresaezc), em va fer descobrir un projecte que de seguida em va semblar fantàstic. És el projecte de @llegirxdirms2, per treballar col·laborativament a l’aula i que empra Twitter com a eina per l’avaluació del procés lector.

No entraré en detalls perquè no és l’objectiu de l’entrada i perquè està més que ben explicat al seu BLOG.
El que sí que vull explicar és el primer que em va venir al cap en llegir el mètode i els resultats d’aquest projecte: ENVEJA.

Des de ben petita que he llegit força i puc dir que m’agrada llegir, malgrat que ara llegeixi gairebé exclusivament llibres relacionats amb l’educació i manuals de la facultat. Aquest gust per la lectura li dec a la meva mare (@RMMonclus) que sempre ha estat un model positiu en aquest sentit (llegia i llegeix moltíssim) i que, com a sòcia del Cercle de Lectors, em feia agafar cada mes o cada dos mesos un llibre. No me’ls vaig llegir tots. N’hi havia que semblaven interessants al catàleg o per la portada però que després eren soporífers. Altres els vaig començar massa d’hora i els vaig acabar anys més tard, quan havia fet el “clic” necessari per entendre’ls. I uns quants me’ls vaig arribar a llegir diverses vegades de tant com m’havien agradat. Així, el virus de la lectura del que parla @llegirxdirms2, me’l va contagiar la meva mare, cosa que li agrairé sempre.

Per altra banda, a l’escola i a l’institut també ens feien llegir. Tot i que, en general, em van agradar la majoria de llibres que ens imposaven*, n’hi havia que es feien més feixucs. El meu optimisme malaltís m’ajudava  a veure-hi sempre una part positiva però en algun cas es va fer igualment pesat i, fins i tot, algun llibre va quedar a mitges (i la nota de l’examen de torn va ser més baixa…). Al final, el procés sempre era el mateix: llegir i examen, llegir i treball. En tots dos casos, una tasca (suposadament) individual. I dic suposadament perquè era inevitable donar-nos un cop de mà els uns als altres (en el cas dels treballs) o comentar per on anàvem a l’hora del pati (instint de col·laboració?). En general, tot bastant ensopit, però.

Així que en descobrir @llegirxdirms2  vaig sentir una enveja inmensa d’aquest alumnat que ha tingut l’oportunitat de gaudir d’aquest projecte, d’entendre la tasca de la lectura a l’institut d’una altra manera, de poder treballar col·laborativament, de poder compartir obertament (amb el món sencer!) les seves opinions i punts de vista sobre el que llegeixen, sobre la llengua, sobre el que estan vivint. I enveja perquè se’ls avalués per tot un procés i no pel resultat final.  Senzillament genial.

*Parlo de les lectures obligatòries que eren les que s’avaluaven. Per malament que soni aquesta paraula era així: no era una proposta, era imposició ja que els títols estàven més que decidits i no hi havia opció d’escollir res de res.

“Educar és emocionar” @LlegirXdirms2 torna a l’activitat al curs 2013-2014 amb #any2ES http://t.co/8qO5g5vXIE vía @LlegirXDirMS2
— Àngels Soriano (@Angelssoriano74) November 5, 2013

//platform.twitter.com/widgets.js