Ha començat l’escola, fa un dia plujós i a la nit ja ve de gust tapar-se una mica. Aviat arribarà la tardor!
Aquesta cançó de la Dàmaris Gelabert la vaig descobrir gràcies a la Laia, que la va aprendre a l’escola i, després, la vaig re-descubrir al Pi de l’Snoopy.
M’agrada molt, en part perquè en escoltar-la em transporta a la tardor, crec que la descriu molt bé.
Aquesta és la lletra:
LA TARDOR QUE JO CONEC
La tardor que jo conecté gust de raïm i cep,
d’olivera, pluja fina,
de bolets amb julivert.
La tardor que jo conec.
La tardor que jo conec,
les petjades fan crec-crec,
botes d’aigua i un paraigua,
i el vent que s’endú barrets.
La tardor que jo conec.
La tardor que jo conec
porta figues i fruits secs,
mandarines i magranes,
i el primer dia de fred.
La tardor que jo conec.
A Tot Sona, hi podreu trobar la partitura.
Cosetes de no res 