Quan estudiem no és estrany trobar-nos en la situació d’estudiar una cosa i veure’n una altra totalment diferent a la realitat, en el nostre dia a dia.
A l’assignatura de Comunicació i Educació m’està passant una mica això.

M’ensenyen que la Generació Net (les persones nascudes entre els 80 i els 90) pel fet d’haver crescut i haver estat educats envoltats i envoltades de mitjans digitals tenim una visió diferent de certes coses, adoptant característiques que diferencien també Internet dels seus avantpassats tecnològics. Així, es considera que els nous mitjans porten implícits valors de caràcter més col·laboratiu i democràtic i ens diuen que les persones que formem part de la Generació Net volem alguna cosa més que ser receptors. Ara som usuaris. No només rebem la informació que els mitjans ens ofereixen, també som capaços de ser emisors, crear continguts, dir la nostra, participar en els mitjans.
Les TIC proporcionen interactivitat, que genera nous models comunicatius i (segons la teoria) nous models educatius i d’aprenentatge basats en el descobriment i la participació, allunyats del model clàssic transmissiu; un aprenentatge compartit i social, construït col·laborativament, que és molt més significatiu i motivador.
I, ei!, d’aquesta manera donem resposta a les teories constructivistes: aprenentatge construït activament, res de passivitat en l’alumnat, aprenentatge fruit de la investigació, la comunicació i el descobriment.

És molt maco. Però mentrestant, el que he pogut veure els darrers anys en la majoria d’escoles és el mateix de sempre. La mateixa metodologia tot i la integració de les TIC a les aules. Em costa veure la novetat del model educatiu, el descobriment, la participació, l’aprenentatge compartit i social, la col·laboració, la investigació, la significació i la motivació.

Si m’equivoco, potser em podríeu dir on s’amaguen…

***** Actualització*****

Fragment del llibre Conectados en el ciberespacio de l’asignatura d’Educació i Comunicació, pàg. 115:

“Por ejemplo, la institución educativa es, de alguna manera, un immigrante digital* que aún no ha hecho esfuerzos necesarios por comprender la forma en la que aprenden las nuevas generaciones de estudiantes.”

*S’entén per immigrant digital, la persona que va nèixer abans dels mitjans digitals i que s’ha hagut d’adaptar a ells.

******Actualització*****

Gener de 2014. Veure  El “virus” de la lectura