Eritema infecciós o "el virus de la bufetada"


Fa uns dies, em vaig assabentar de l’existència d’un virus anomenat “de la bufetada”.

El nen de 5 anys tenia les galtes vermelles, tal com si li haguessin donat una bofetada. No n’havia sentit a parlar mai i, pel que deien, semblava ser una malaltia força nova. Doncs no. Antigament, es coneixia com la “cinquena malaltia”.

L’edat de major incidència és dels 2 als 12 anys.


Agent causal

Causada pel virus Parvovirus B19. És exclusiu dels humans i, per tant, diferent del Parvovirus contra el que es vacunen gossos i gats.
 
En la part inicial de la malaltia, abans de que surti l’erupció, pot contagiar-se a través del contacte directe, en compartir el got o estris d’ús personal. El virus es dissemina a través de les secrecions respiratòries (saliva, mucositat…).
 
És de fàcil contagi. En una llar, el 50% dels membres de la família exposats a la malaltia poden ser infectats. A l’escola, del 10% al 60% dels alumnes la poden contraure.
 
En el cas d’aquesta malaltia, quan apareix l’erupció cutània deixa de ser contagiosa i es pot tornar a l’escola.
 
Símptomes
 
En general, una persona susceptible enmalalteix entre els 4 i els 14 dies després de la infecció però el període d’incubació pot allargar-se fins els 20 dies.
Tanmateix, no totes les persones infectades per aquest virus enmalalteixen. Un 20% de les persones infectades no enmalalteixen i d’altres poden presentar quadres poc específics i difícils de diagnosticar com a cinquena malaltia.
Les persones infectades adquireixen immunitat duradora que les protegeix de futurs contagis.
 
Infants:
 
-Pot presentar febrícula i malestar general o refredat (dies abans de l’erupció)
-Erupció cutània lleu a la cara i erupció cutània vermella al tronc i a les extremitats (ocasionalment acompanyades de picor i solen desaparéixer després de 7-10 dies)


 Adults:
 
Pot ser que no es doni cap símptoma o:
 
-Erupció cutània típica de la malaltia

-Dolor i inflor de les articulacions que desapareix sense deixar seqüeles.

Tractament

És una malaltia que desapareix per ella mateixa i no sol requerir tractament. 

Es pot fer una anàlisi de sang per saber si una dona embarassada ha estat en contacte amb el virus. També en casos de malalts amb anèmia persistent.


Casos greus

En les persones que tenen anèmia hemolítica, pot provocar anèmia aguda i greu. 
 
Les persones que tenen problemes en el sistema immunològic, poden patir una anèmica crònica per infecció del virus que requereix tractament mèdic.
 
Les persones que pateixen leucèmia o càncer, malalties immunològiques, que estan afectades pel virus de la immunodeficiència humana o que han rebut algun trasplantament, estan sotmeses a risc de malaltia greu si s’infecten.
 
La malaltia i l’embaràs
 
Generalment, no porta complicacions serioses si una dona embarassada està en contacte amb una persona malalta. El 50% de les dones són immunes a aquest virus i els  seus fetus  n’estan protegits.
Si una dona susceptible s’infecta, normalment només té una afectació discreta i el fetus no presenta cap problema atribuïble al virus.
 
Tanmateix, en alguns casos, pot provocar anèmia greu en el fetus (menys de 5% de les embarassades indectades pel virus i més freqüent en el primera meitat de l’embaràs). 
 
Si una dona està embarassada i ha estat en contacte amb una persona malalta, ha de consultar el ginecòleg o ginecòloga.


Prevenció
 

Rentar-se les mans amb freqüència per evitar el risc d’infecció.

Més informació: Diario de una mamá pediatra


Font: Govern.cat. Canal Salut

 

Hi ha 2 comentaris

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s