L’any 2010, durant les meves pràctiques de TEI, vaig aprendre aquesta cançó i la vaig incloure al meu cançoner (mental). Des de llavors, n’he sentit diverses versions, tot i que em quedo amb aquesta per la seva senzillesa tan pel que fa a la melodia com a la lletra.

No conec cap infant que, després d’escoltar-la, no l’hagi volgut repetir diverses vegades.

Les criatures estan encantades de ser les protagonistes de la petita història que passa sobre aquesta basca. Així mateix, quan són infants més grandets, és comú que vulguin teatrelitzar la lletra. Encara recordo la Clàudia tirantse al terra com si caigués a l’aigua o fent veure que nedava cap a un altre company per salvar-lo.

A banda del gaudi que els produeix, és interesssant veure, amb els infants més petits, les reaccions que tenen en sentir el seu nom o els dels altres. Ens adonem de si han establert la relació entre la persona i el seu nom, si responen al seu…

En referència a la mímica de la cançó, no té gaire complicació. Podeu veure-ho entre parèntesi i en cursiva al costat de la lletra.