Fa uns dies, el fill d’una amiga va patir espasmes del plor dues vegades. És una situació molt anguniosa, sobretot per les persones que en aquell moment tenen cura de la criatura, ja que sembla que l’infant s’ofegui i no es pugui fer res per evitar-ho. Atès que en la nostra feina també ens podem trobar en aquesta situació (pot passar entre els 6 mesos i els 6 anys, però sobretot entre 1 i 3 anys), he considerat interessant fer una entrada sobre el tema.

Pel que fa a l’actuació de les persones que tenen cura en aquell moment de l’infant (sigui la família o les educadores), cal mantenir la calma -molt difícil però molt necessari- i no fer res. Entenem per no fer res, no intentar reanimar-lo amb el boca a boca, ni agitar-lo ni colpejar-lo, etc.
D’altra banda, aconsellen consultar el servei d’urgències si l’infant és menor de 6 mesos, si la recuperació triga a donar-se més de 5 minuts, si l’infant presents alguna alteració un cop recuperat, respecte l’estat habitual, o quan l’espasme no hagi estat causat per cap de les situacions que s’han descrit abans (frustració, cop, caiguda, ensurt…).
Deixa molt clar que és un quadre benigne que no produeix danys ni a curt ni a llarg termini i avisa que pot ser que, fins i tot, l’infant arribi a perdre el coneixement uns segons o pateixi dues o tres sacsejades de braços i cames sense que això impliqui un pronòstic més greu.
Acaba advertint que és habitual que hi hagi antecedents familiars.
Deixo dues adreces de dos blocs d’un pediatre i d’una pediatra que tenen entrades sobre el tema. La informació és pràcticament la mateixa, però, a més, hi ha vídeos de situacions en les quals es dóna l’espasme del plor.