Per què somriuen els nadons?

El primer somriure del nadó és provocat per la segregació d’un neuropèptid.
                La mare i el pare no ho saben i responen al somriure amb un altre somriure i amb conductes d’afecte. Hi ha una semantització del somriure, és a dir, els adults interpreten una intencionalitat que no existeix en el somriure del nadó. La resposta atenta i afectuosa dels adults estimula que l’infant repeteixi la conducta. La repetició d’aquesta situació provoca efectes beneficiosos sobre l’organisme del nadó, com la segregació de l’hormona del creixement.
                 Si un nadó somriu i ningú respon a la seva conducta ni s’acosta a la seva cara amb expressions facials i sonores d’alegria i afecte, es podria donar l’anomenat anaclitisme, en què l’infant perd l’esperança que l’adult atengui les seves necessitats.
                  L’anaclitisme és un terme inicialment utilitzat per traduir l’Anlehnung de Freud. Equival a ‘absència de suport’ i la persona pensa que no pot comptar amb ningú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s